Avui fa seixanta anys que va morir la pintora, poetessa i concertista María del Dulce Nombre Muntadas i Pujol, coneguda també com a Maria Muntadas de Caparà (Barcelona, 1890-30 de març de 1965). Era filla d’una família de l’alta burgesia industrial catalana. La seva mare era Encarna Pujol i el seu pare, un dels principals introductors a Catalunya de les indústries elèctriques, Lluís Muntadas i Rovira, que va ser president del Foment del Treball Nacional. Quan tenia deu anys va conèixer la filla d’uns amics de la família, Zenobia Camprubí Aymar, que amb el temps seria una escriptora i lingüista de renom. A totes dues els va unir una llarga amistat i van decidir crear una societat que van anomenar Les Abelles Industrioses, seguint el model de les que, amb el nom de Sewing Circle, es dedicaven a cosir roba per als pobres en ciutats nord-americanes.

Des de ben jove va aficionar-se a les arts. Segons consta en alguns catàlegs d’exposicions va ser deixeble dels pintors Víctor Moya i Ramon Casas. L’any 1907 va ser designada reina dels Jocs Florals del Cinquantenari d’Anselm Clavé de Barcelona i la pintora Lluïsa Vidal li va fer un retrat per a la revista Feminal, sorgida aquell mateix any com a suplement de la revista gràfica La Il·lustració Catalana. Tres anys més tard va casar-se amb l’enginyer català Juli Caparà i Marquès. Tots dos vivien a Casa Muntadas, un edifici de Josep Puig i Cadafalch.

Durant els anys vint i trenta va dedicar-se a fer exposicions individuals i col·lectives. La primera mostra en què hi ha constància de la seva participació va ser en l’Exposició d’art (1922) que organitzava l’Ajuntament de Barcelona. Però sobretot va ser a les Galeries Laietanes on més vegades es van poder veure les seves obres. La premsa de l’època en destacava la tècnica, la delicadesa i la subtilitat dels dibuixos i dels colors que emprenia i deia que encaixaven perfectament amb el “bon gust” de l’alta societat barcelonina. La crítica va valorar sobretot els seus quadres figuratius Vanitas i Libélula. Altres peces importants de Muntadas van ser L’hora bella, Coqueteria, Soubrete, La núvia, El mantell verd, La dona bruna i Contrallum. Pel que fa a les exposicions col·lectives, el seu nom apareix entre els artistes que el novembre del 1929 van exposar a les Galeries d’Art Jorba i també en el catàleg de l’Exposició Internacional de Pintura, Escultura, Dibuix i Gravat que es va fer al Palau de Congressos en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona, on va presentar un pastel titulat Llum zenital. El 1932 va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts, presentant-hi l’obra Retrat de Maria Lluïsa, la seva filla, i pocs anys més tard, a Madrid, va presentar altres peces de gran valor com El tocador i l’obra titulada Oriental.

El 1936, amb l’esclat de la guerra, ella i el seu marit van traslladar-se a Sant Sebastià, però un any més tard el seu marit va morir i ella va tornar a Barcelona. A partir dels anys quaranta va continuar amb les seves exposicions i, alhora, va decidir-se a obrir una acadèmia de pintura. Entre d’altres, va tenir com a deixebles Maria Teresa de Casadesús, Eulàlia Brotons, Francis Miquel Badia i Rosa Maria (Rosemary) Masuet, totes elles actives a partir dels anys cinquanta.

Muntadas va ser sempre una dona activa culturalment. A banda de pintora, també va ser concertista i va escriure poesia. Durant els anys cinquanta, cada tercer diumenge de mes, organitzava a casa seva tertúlies i reunions literàries. Se sap que en una d’aquestes trobades de l’any 1953 hi van assistir el poeta Xavier Armet, el crític Yago César, la vídua del dramaturg Adrià Gual, el pintor Josep Gual i l’escultor Vasconcel. El 1956 el Cercle Artístic de Sant Lluc li va organitzar una exposició retrospectiva de les seves obres. Va morir el 1965 al seu domicili del número 113 del carrer Roger de Llúria de Barcelona.