La programació de la dissetena edició del Sismògraf, que se celebrarà del 24 al 30 d’abril a Olot amb el lema El festival que detecta el moviment del cos i del planeta, posarà l’accent en dos conceptes centrals o “erupcions”: l’aliment i el bosc. Propostes com la de Natura Centrum Est, la rua acció que Marcel·lí Antúnez, un dels creadors més inclassificables del país i cofundador de la Fura dels Baus, ha creat a partir de l’hort que conrea al Moianès, formen part de la línia dedicada a l’aliment com a matèria artística i és, també, una de les peces centrals d’aquesta edició. També dins aquesta línia de “repensar la relació entre producció, consum i territori, i les pràctiques extractivistes i productivistes de la indústria alimentària”, com argumenten els organitzadors, Maria Camila Sanjinés traçarà un Mapa Caníbal al llarg del festival per dibuixar una cartografia que explora les tradicions culinàries i com i on s’alimenten els olotins i olotines.

Entre les propostes que parteixen del bosc com a ecosistema amenaçat, però també com a territori mitològic i espai de ficció i transformació, destaca l’espectacle Timeless Streams. Whispers of Earth, una combinació d’escalada i coreografia que s’adapta al paisatge on es representa. Coproduïda pel Sismògraf, és la segona proposta de The Mountain Range, Beyond Borders, un projecte de l’escaladora i coreògrafa noruega Helle Siljeholm i la curadora italiana Lisa Gilardino que explora les dimensions de quatre paisatges europeus (els Dolomites, els Prepirineus, les Açores i Islàndia). Per la seva banda, A Incendis, la companyia catalana Ça Marche evoca tant la devastació com la capacitat del bosc per renéixer en un dispositiu immersiu, amb llum, fum i so, que simularà un gran incendi forestal al Parc Nou.

Els boscos també són presents en propostes com la d’Aram Pou i del Col·lectiu de Professionals de Circ de Girona, que amb Xai Específic#1: El bosc inicia una recerca sobre arts vives i boscos, una col·laboració que s’estendrà fins més enllà del festival gràcies a la Carta Verda, una iniciativa del Sismògraf que vol oferir temps i recursos a un creador o creadora.

Entre la resta de la programació destaca Yo no tengo nombre / I have no name, una proposta de la companyia catalano-suïssa El Conde de Torrefiel que imagina com la natura percep l’ésser humà. A més, Sol Picó torna al festival amb Lastre, un muntatge on treballa amb una corporalitat més animal, més lliure, menys pesada, i que es podrà veure al voltant d’una gran foguera a la plaça de braus. S’hi sumen l’exploració sobre masculinitat i virilitat que plantegen els acròbates belgues Arno Ferrera, Gilles Polet i Charlie Hession a Armour; la instal·lació audiovisual Multiverse, de Humanhood; L’Envers d’ici, un diàleg entre la companyia francesa Ex Nihilo i el projecte de regeneració del nucli antic d’Olot, i la instal·lació interactiva dirigida a infants AHNI. Accions Humanes No Identificades, de les balears Hermanas Picohueso.

El Sismògraf culminarà al Parc Nou en Moviment, el programa dominical de dansa i arts vives emplaçat en aquest espai natural i que portarà propostes d’Euskadi, Mallorca, Madrid, Palestina i els Països Baixos.

En el quart any des de la seva transformació, el Sismògraf, presentat aquest dilluns a Olot, es consolida com a festival de les arts vives i el paisatge i incorpora una ampliació, després del cap de setmana principal, amb el Sismodansa, que tindrà lloc del 28 al 30 d’abril amb una programació específicament centrada en la dansa en escenaris singulars de l’espai públic, la biblioteca i el teatre.

Segons Tena Busquets, directora del festival, “el Sismògraf és un projecte que busca complicitats, enxarxar-se i acollir, però no podem amagar el desconcert i malestar que ens fa afrontar-lo també a la contra: contra l’esperit bèl·lic i la cursa armamentista, contra la dificultat de menjar sense agredir, contra la burocràcia que només ens vol ciutadanes endreçades i contra el poder real que encara és masclista, xenòfob, capacitista i ecocida”.