La traductora Roser Berdagué i Costa (Montcada i Reixac, 1929), ha mort als 95 anys. Era membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i sòcia d’honor de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. L’any 2009, en reconeixement de la seva extensa trajectòria literària, el ministeri de Cultura espanyol li va fer entrega del Premi Nacional de Traducció.

El 1950 va entrar a treballar a la llibreria antiquària, Prolibris, una botiga d’un amic seu que era bibliòfil. Allà rebien gent d’arreu del món i així va començar-se a interessar pels idiomes. Mentre treballava va estudiar Filologia anglesa i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. L’any 1962 es va casar i va abandonar la llibreria. A partir d’aleshores va començar a treballar com a traductora independent, i la primera editorial per la qual va traduir va ser Argos-Vergara. En un inici només traduïa en castellà, fins que amb la normalització de la llengua es va treure el títol de Mestre de Català, i es va reciclar per també poder traduir en català.

Segons la revista Visat, Berdagué era una dona polifacètica, curiosa i heterogènia en la tria de les seves traduccions. Va endinsar-se en molts temes i en moltes cultures sense especialitzar-se mai en un gènere concret. Va traduir llibres de narrativa, de crítica literària, d’economia, d’història, de política, biografies, de ciència-ficció, de filosofia, de psicopedagogia, d’art, d’arquitectura, de lingüística, de sexologia, de jardineria i de cuina, però, tot i això, en una entrevista a Quaderns. Revista de traducció de l’any 2006, revelava que amb allò que més bé s’ho passava era sempre amb les novel·les, i que amb els llibres que més havia gaudit havien estat Ulls de gat, de Margaret Atwood, El archivero, de Martha Cooley, Revelstein, de Saul Bellow i Las vírgenes suicidas, de Jeffrey Eugenides.

Al llarg de la seva carrera va arribar a traduir unes 350 obres de l’anglès, francès i italià al català i castellà, a part d’articles i conferències i de la correcció literària de versions realitzades per altres traductors. Alguns dels autors internacionals més rellevants que va traduir al català són Wilkie Collins, Jack London, Herman Melville, George Steiner, Charles Dickens, Joseph Brodsky, Agota Kristof o Edgar Allan Poe. Però també va traduir autors catalans al castellà com Isabel Clara Simó o Maria Barbal.

Considerava que la traducció és una tasca cultural “imprescindible, que hauria d’estar més protegida, estimada i reconeguda”. En diverses ocasions va ser crítica amb el fet que “les editorials no citen sempre el traductor”, així com la poca atenció que també li dediquen els crítics a aquesta “tasca minuciosa, sostinguda i que requereix una lectura profunda”.