L'últim i el millor

Segons ha explicat molts cops J.K. Rowling, la idea base que donaria peu a tota la sèrie de llibres protagonitzats per Harry Potter se li va acudir en un trajecte de tren de Manchester a Londres, el 1990. Van ser quatre hores de viatge perquè la línia anava amb retard. Si amb quatre hores va projectar el que després s’ha convertit en un fenomen sense precedents, algú pot imaginar què hauria estat capaç de fer la Rowling si viatgés per Catalunya en trens de rodalies?

D’aquell viatge han passat 17 anys i 7 llibres, gairebé 400 milions d’exemplars venuts en 65 idiomes, poc més de 4.000 pàgines en l’edició catalana, i, fidel al projecte inicial, l’autora ha tancat la sèrie amb Harry Potter i les relíquies de la mort, l’última novel·la i, probablement, la millor.

Avui, a partir de dos quarts de set, es podrà comprar el darrer exemplar en traducció catalana i castellana. En castellà (Salamandra) el tiratge incial és d’un milió i mig d’exemplars, i en català (Empúries) d’uns 75.000.

Eugènia Broggi, editora d’Empúries, comenta que “ja era fan de Harry Potter abans de ser-ne l’editora i tot”. També ens comenta que “té un mèrit increïble el que ha aconseguit l’autora, que milions d’adolescents de tot el món s’iniciïn a llegir de manera compulsiva, que perdin la por als llibres gruixuts”. En català, la venda mitjana dels volums anteriors ha estat de 100.000 exemplars.

Com ha canviat tot des que Joanne Kathleen Rowling (a qui van suggerir que signés amb les inicials perquè no se sabés que l’autor era una dona i per seguir una mica l’exemple del mític J.R.R. Tolkien) va passar per Barcelona per presentar el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, i es va trobar en una sala de premsa buida...
Festes i entreteniments

Avui, 10 anys després, es fan diferents festes i activitats per alleugerir els últims minuts d’espera dels milers de fans. I si ella vingués, podria passejar per la ciutat dalt d’un autobús de dos pisos, descobert, com els jugadors del Barça quan guanyen algun títol (sí, allò que feien fa uns anys), saludant la gentada que li demanaria més llibres, més Potter. I fins i tot podria comprar-se l’autobús, amb un pessic dels 845 milions d’euros que, segons els de la revista Forbes, ha acumulat.

Un projecte tancat
Tot i les pressions, no sembla que hi pugui haver continuació. El projecte anava des que un Harry Potter d’11 anys descobreix que és un mag i va per primer cop a Hogwarts fins que arriba a la majoria d’edat, als 18. És a dir, 7 anys, 7 cursos, 7 llibres. És curiós que amb els any lectius tan accidentats que li ha tocat viure a Harry Potter, no hagi repetit mai curs... Hauria estat la manera de poder comptar amb un parell o tres llibres més. A Hogwarts poden tenir lloc les emocions, successos i vivències més increïbles, però ningú repeteix curs. Increïble.

Al marge de l’imperi en què s’ha convertit la marca Harry Potter, dels inicis humils, gairebé llegendaris amb què la Rowling va escriure el primer llibre, els rebutjos editorials, etcètera, etcètera, la veritat és que la sèrie ha tingut moments baixos i allargassats, però també d’altres de moltíssima qualitat. Un d’aquests moments àlgids és aquest últim volum, gairebé sencer, un magnífic comiat. Harry i els seus amics, Hermione i Ron, se’l passen voltant món lluny de Hogwarts, buscant els objectes en què el malvat Voldemort ha amagat parts de la seva ànima per poder-se reproduir en cas de morir en el combat per dominar el món dels mags. Una recerca trepidant i plena d’enigmes per resoldre, però, sobretot, una recerca personal, un acarament als sentiments que poden tenir tres joves davant l’amistat, el deure, l’amor, el passat. Una recerca que també tindrà la seva lectura, o interpretació messiànica.

Tot i l’èxit, Rowling ha rebut algunes crítiques negatives. “Es poden criticar fragments puntuals d’alguns dels llibres, però, per molt que digui Harold Bloom, ha estat una bona sèrie”, comenta Broggi, que insisteix en com ha estat de positiu aquest èxit, “per als que estem en el sector, esclar, però també per a tots els lectors, sobretot els més joves”.

Hi haurà continuació?
Els responsables de les empreses de tota mena que viuen del fenomen de Harry Potter segur que saltarien d’alegria si J.K. Rowling acceptés continuar la sèrie. Fins i tot Xavier Pàmies i Gemma Rovira, traductors de la novel·la al català i castellà, respectivament. Harry Potter se’ns ha fet adult, d’acord, però qui ens diu que no podria ser el nou director de Hogwarts? O potser tindrà fills, que s’hauran d’enfrontar a nous Voldemort... Abans de pensar en el futur, però, cal saber el present, i avui el present és descobrir si Harry Potter podrà vèncer Voldemort i sortir-ne ben parat. La resposta, a partir de les 18.30, més les hores que cadascú inverteixi en llegir aquestes últimes 736 pàgines de la història del nen mag, que se’ns ha fet gran i ens diu adéu.