Joan Miquel Oliver, músic, poeta, novel·lista mallorquí, exmembre dels Antònia Font, acaba de presentar Música tecnològica’, el segon disc de la que considera la seva “faceta més experimental”. El tret més característic d’aquest nou disc és la forta participació d’un element imprevisible en el mètode de composició.

L’entorn de l’artista explica que primer es crea un sistema que permet poder triar les notes de manera aleatòria “sense que en resulti una música caòtica i dissonant”, i després es trien les notes amb un dau de dotze cares, una per cada una de les notes de l’escala cromàtica. Una vegada escrita en paper tota la música que es necessita, “comença la producció del disc”. Certament, experimental i atzarós.

El motiu principal del disc és que “pot passar qualsevol cosa”. Els dos primers temes “podrien ser els dos extrems” entre els quals es mou el ventall de possibilitats. El primer, Ets una ravera, és “tecno de ball rabiós” i el segon, Tutti, una “mostra de polifonia atonal, arrítmica i atemàtica”.

La intenció d’Oliver és “anar de banda a banda sense poder preveure què passarà”, deixar-se dur fins a “llocs insospitats per un fil argumental que divaga, però que no es perd en cap moment”. En total, quaranta minuts de viatge repartits en tretze temes “plens de música imprevisible”.