L’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional acaba de publicar El cançoner de Lladó i Navata, que inclou les 101 peces, incloses lletra i música, recollides en aquestes dues poblacions empordaneses els anys 1926 i 1927 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’edició del llibre, publicat per Norfeu, ha anat a cura del periodista Jordi Jordà i Casademont, amb la col·laboració de David Antius, Raül Moliner i Manel Pedreira, responsables de la transcripció de les partitures. L’historiador Joaquim Tremoleda hi ha contribuït amb un estudi sobre la situació socioeconòmica de Lladó en aquell període, i Pere Vila i Pere Lluís Gómez expliquen com es vivia a Navata en aquells mateixos anys.

Més que una recopilació de tonades i lletres populars, El cançoner de Lladó i Navata fa també memòria dels investigadors que van dur a terme el treball de camp a mitjan anys vint del segle XX, Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet, incorporant a l’edició els seus valuosos escrits, que ofereixen un testimoni directe de la seva recerca i les anècdotes viscudes a l’Empordà. A través dels seus textos, es descobreix com era la vida a Lladó i Navata, el caràcter de la gent, el contacte amb els cantaires i la importància d’aquest llegat oral que imprimeixen a l’obra un innegable interès històric, humà i etnològic, a més de musical i folklòric. Així mateix, el llibre recull informació detallada sobre els informants, així com fotografies que permeten posar rostre als protagonistes d’aquesta transmissió cultural.

Per completar l’edició, els autors han emprès una intensa tasca de recerca als arxius de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat, i al Fons Joan Tomàs, tots dos dipositats i consultables a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. També s’han analitzat els fons Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Francesc Pujol i el de l’Orfeó Català, conservats al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana. La investigació s’ha estès a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i les hemeroteques.