art
Ramon Casas beneeix la nova galeria d’art d’Adrià Codina
Adrià Codina, lleidatà de 24 anys, estava predestinat a dedicar-se a l’art. Ho ha mamat des de petit i, com diu el tòpic, ho duu a la sang. La seva rebesàvia era la germana de Ramon Casas. I a ell, el pintor insigne del modernisme català, li dedica l’exposició inaugural de la seva galeria, Adrià Codina Art Gallery, en ple centre de Lleida, que obrirà les portes aquest dissabte.
Orígens: Ramon Casas i Carbó (fins al 31 de maig) és, més que una exposició, un manifest. Codina hi ha sintetitzat la seva pròpia trajectòria, ben prematura, com a investigador, col·leccionista i agent del comerç de l’art (ja n’era, però sense un espai físic propi). “Obrir la meva pròpia galeria era un somni”, diu, a la seva tendríssima edat. La mostra reuneix una cinquena d’obres de Casas, el substrat de la qual és el patrimoni familiar (aquest, no està a la venda per raons lògiques), que serveix per contextualitzar els olis, els dibuixos i els cartells de l’artista que Codina ha anat adquirint al mercat gràcies al seu bon olfacte.
D’entre aquest llegat vinculat a la vida més íntima de Casas, hi ha àlbums fotogràfics a través dels quals es pot reconstruir la biografia més personal del creador. I és a través d’aquests que, per exemple, molts descobriran que Casas no va tenir només dues germanes, Montserrat i Elisa (la rebesàvia d’Adrià Codina), sinó quatre. N’hi hagué dues, Enriqueta i una primerenca Elisa, que van morir als 2 i als 4 anys. A les imatges apareixen post-mortem.
També és interessant el material lligat a la tasca del pintor que ha reunit Codina en una vitrina. La seva paleta, els seus pinzells, la seva pipa de fumar, les seves ulleres i un mirall que feia servir per fer-se els autoretrats. Tot plegat dialoga amb els altres àmbits de la mostra, en què les peces ressegueixen les seves vivències, experiències i passions a Els Quatre Gats, la revista Pèl & Ploma, l’automobilisme (aquí s’hi reivindica també el Casas fotògraf que va immortalitzar, el 1906, el pas de la Caravana automobilística a Lleida), el cartellisme (ull amb un cartell inèdit per al paper de fumar Boer), Júlia Peraire (ull amb el doble projecte de cartell, també inèdit, en que va fer servir la seva musa per promocionar el diari La prensa de Chile) i els retrats (un de magnífic que va fer al pare del teatre català, Enric Borràs, el 1903).
Adrià Codina Art Gallery s’ha batejat amb Casas, però ja pensa també en el futur. Codina vol entrelligar tres línies en el seu programa d’exposicions. L’art del tombant de segle (té en ment fer una retrospectiva de Josep Costa Ferrer); l’art urbà dels artistes d’avui, i els llegats de les icones de la cultura popular. I és que Codina és també un gran col·leccionista de vestits i objectes personals de músics com Freddie Mercury i Michael Jackson. També va aconseguir unes botes del futbolista Lamine Yamal. Tot conviurà a la seva galeria de 140 metres quadrats, davant de la qual la plaça Pau Casals esdevindrà alhora un espai on organitzarà activitats culturals.