L’informe que ha elaborat el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) sobre l’activitat escènica per a escolars a Catalunya determina que el 67% de les obres que es poden veure en els circuits escolars tenen una antiguitat que es remunta al 2021 (el 34% es van estrenar entre el 2017 i el 2021, i un 33% en dates més antigues). En aquest sector les companyies són molt estables (tenen una mitjana de 17,7 anys de trajectòria). Per a l’elaboració de l’informe s’ha consultat uns 50 grups professionals per a espectacles familiars. El 93% d’aquests grups combinen funcions escolars amb altres per a tots els públics: és un mercat que treballen amb regularitat. Per a l’informe també s’ha entrevistat programadors de 249 municipis. Una de les evidències és que cal un “desenvolupament de la xarxa de programació per a escolars arreu del país, perquè encara hi ha municipis als quals no arriba”.

La Mostra d’Igualada va arrencar ahir amb un miler de professionals acreditats. S’allargarà fins diumenge. El gruix dels espectacles es presenten en cap de setmana, quan es multipliquen els programadors de grups de Xarxa. Ahir al vespre es va inaugurar amb Thauma (premi de la Crítica de noves tendències). Ja al matí, paral·lelament a les JornadesPro amb un debat sobre Cultura i Educació (en el que s’insisteix a enfortir aquest vincle per a reforçar l’esperit crític dels alumnes), ja es va poder veure muntatges com l’estrena en català de La mestra (Premi Fetén 2024) al millor espai escènic d’Anita Maravillas&Portal 71.

Fins a 41 companyies hi ha programades en aquests quatre dies de La Mostra. A mig matí i a pr tancar la jornada estava prevista la funció de La Mecànica, amb Odissees, un espectacle interactiu, que ja es va poder veure a Fira Tàrrega: utilitza l’aplicació dels telèfons mòbils per encreuar generacions d’espectadors. És una mena de chill out en el que el joc és la base de la trobada en la qual es defineixen (potser massa esquemàticament) les diferents generacions de públics.

Molt més directes van ser les funcions de la tarda: Quim Giron, d’Animal Religion, parteix del joc de copiar a l’espectacle, que repeteix el nom (Copiar). Amb un sol crit al públic, la canalla (de primària, principalment) es van sumar a l’eco de crits i gesticulacions. Giron com a I les idees volen aparca pràcticament la seva especialitat de les verticals i explota al màxim la seva connexió amb la canalla que li segueix fil per randa, i que puntualment, deixa jugant sola a l’escena sense que res perdi sentit.

Aquesta és la darrera edició de Ramon Giné a la direcció de la Mostra d’Igualada. Ell no repetirà perquè no s’ha volgut presentar al concurs (s’està a l’espera de saber quants equips s’han presentat i quan es coneixerà el veredicte). Leamok va presentar ahir la tercera part de la trilogia sobre clàssics de la literatura després de Lazarillo (2021) en la que traslladava la picaresca de Lazarillo de Tormes a les botellades actuals; i de Hanle, on els fantasmes de Hamlet deambulaven com si fossin avatars de videojocs. Ara, a Don Roberto el protagonista s’erigeix en la representació de Don Joan, un ésser pagat d’ell mateix i que pot riure amb cinisme a la cara dels mateixos espectadors. El contracte que signa l’espectador abans de començar l’espectacle és per a emmarcar.