Falten 19 dies per a Sant Jordi, però escalfem motors, si més no de cara als més petits. Rocio Bonilla presenta Quina història més bèstia, Minimoni! (Animallibres), en què aprofita l’atractiu contrastat del simpàtic personatge que tantes alegries ha donat a l’autora, amb traduccions a 20 països i centenars de milers d’exemplars venuts.

La Minimoni i els seus amics han de preparar una obra de teatre, un clàssic d’aquells en què un cavaller valent salva una princesa indefensa d’un drac malvat... Us sona, oi? Però mentre preparen la representació hi afegeixen alguns canvis que actualitzen la llegenda. Rocio Bonilla alterna dos estils de dibuix, un de més clàssic per a la història oficial i el seu habitual per a la part dels nens. “Em va costar dibuixar personatges de proporcions normals perquè estic acostumada a dibuixar criatures amb el cap enorme”, confessa. També vol deixar clar que no ha volgut reescriure el clàssic, al contrari, està “molt en contra del revisionisme dels clàssics”, cosa que no vol dir que estigui d’acord amb determinades visions socials de les narracions antigues, però cal contextualitzar-les per evitar confusions.

Quina història més bèstia, Minimoni! és un àlbum de gran format que inclou un teatrí i tot de personatges per retallar i jugar a fer titelles. De sant Jordi, és clar.

En un format més modest i entre molts altres títols infantils que recreen la història de sant Jordi, Baula publica Els Sant Jordi de la Mariona, amb text de Natàlia Muiña i Neus Muñoz i il·lustracions de Cristina Picazo. Una història simpàtica amb el text rimat.

Els incombustibles Jaume Copons i Liliana Fortuny han iniciat una nova col·lecció, Rob & Ot. Una sèrie de novel·les gràfiques per a majors de cinc anys que s’inicien en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Els creadors de sèries amb tant d’èxit com ara L’Agus i els monstres i Bitmax&Co demostren un cop més la traça que tenen per crear amb aparent facilitat personatges simpàtics que viuen situacions divertides i en què també inclouen elements d’aprenentatge.

En Rob i l’Ot són dos robots en aparença molt espavilats, però en realitat no saben gaire cosa. Viuen amb l’Uma, que, amb l’ajuda de la seva gossa Buba, una pissarra molt útil i un ratolí, els ensenya tot el que els cal saber.

El text és amb lletra de pal, per facilitar la lectura i l’aprenentatge. Cada títol –ja n’hi ha quatre al carrer– se centra en un únic conflicte que es desenvolupa capítol a capítol. Al final de cada llibre hi ha tres propostes d’activitats per treballar la lectura i l’escriptura, el contingut i el dibuix.

I acabarem l’article amb un últim convidat, Ramon Mas, novel·lista i editor, que debuta en la franja juvenil amb L’última nit abans de perdre’ns (L’Altra / Tribu). L’Excel és un adolescent introvertit a qui li encanten la ciència-ficció, la música, les pel·lícules de terror i passar l’estona amb la Irene i la Júlia, les seves millors amigues. En canvi, odia l’institut i no suporta els seus pares hippies. Una troballa al mig del bosc li canviarà la vida de dalt a baix perquè li permetrà accedir a una altra dimensió. Però aquesta descoberta també posarà a prova la relació entre els tres amics, que, amb l’aparició dels primers amors, s’estava complicant.

“Tinc la fixació gairebé obsessiva per les pel·lícules d’institut, siguin d’amor o de crispetes, romàntiques, de terror o de riure”, confessa Mas, i també que s’ho ha passat molt bé escrivint aquest obra al·legòrica narrada pel protagonista.