Arts escèniques

TEATRE

En català i sense paraules a Igualada

El 77% de les obres escolars es representen en català segons l’informe del CoNCA

A la Mostra d’Igualada, pensada també per a actuar fora de l’àmbit de parla catalana, es dona espai als títols sense text

Txema Muñoz atrapa l’atenció de la cana­lla només amb el gest i amb esquit­xos de màgia. És un clown, de gavar­dina llarga, d’exèrcits de culle­re­tes a les but­xa­ques i també d’un joc amb la des­a­pa­rició d’objec­tes màgica. L’espai sonor de Gota el domina el gote­jar pau­sat en el que podria ser una bar­raca en la qual deci­deix fer una breu estada un cloc­hard, sense massa sort amb la con­vivència amb els altres: L’acla­para que tots vul­guin pujar a l’esce­nari a pro­var de pri­mera mà la des­a­pa­rició d’una culle­reta de cafè o que ragin mone­des del seu nas. Ell, en canvi, es deixa per­su­a­dir per la música que regala la pluja que deu haver-hi fora. O la pèrdua que deu haver-hi en el dipòsit d’aigua, que és el sos­tre d’aquest lloc ima­gi­nat. L’informe que va pre­sen­tar ahir el CoNCA, L’acti­vi­tat escènica per a esco­lars a Cata­lu­nya deter­mina que el 77% de les obres es repre­sen­ten en català i que el 18% no tenen text (com pot ser aquesta màgia de Gota, la dansa o el circ).

En rea­li­tat, la gran majo­ria d’obres que es veuen a la Mos­tra estan pen­sa­des per a cir­cu­lar també més enllà de la parla cata­lana. Ho faci­lita que no uti­lit­zin parau­les, o mots molt fàcil­ment adap­ta­bles a qual­se­vol llen­gua (com podria ser Copiar de Quim Giron). En aquesta edició, assis­tei­xen una cin­quan­tena de pro­fes­si­o­nals de l’Estat espa­nyol i inter­na­ci­o­nals, del Regne Unit, Irlanda, Dina­marca, Països Bai­xos, Lituània, Suècia, Sin­ga­pur, Canadà, Por­tu­gal, França, Itàlia, Ale­ma­nya, Bèlgica i Xile.

A Thauma, que va ser­vir d’espec­ta­cle inau­gu­ral, ahir al ves­pre, també és un espec­ta­cle emi­nent­ment visual i que, jugant amb un sur­re­a­lisme del joc infan­til, en rea­li­tat sedu­eix a totes les edats. El català és evi­dent (amb els seus accents com el valencià o el mallorquí) a l’esce­nari,però també és veri­tat que la reacció més espontània de la cana­lla és sovint en cas­tellà. L’ús social de la llen­gua neces­sita una immersió cons­tant als cen­tres esco­lars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia