Seguint l’empremta de Kavafis a Catalunya

“Sem­pre hau­rem d’estar agraïts a Riba”, acaba excla­mant el filòleg Eusebi Ayensa men­tre repassa els escrip­tors, músics i artis­tes que han con­tribuït de manera deci­siva a donar a conèixer l’obra del poeta ale­xandrí Kons­tan­di­nos Kava­fis a Cata­lu­nya i que res­se­gueix a El bell viatge (Edi­ci­ons 3i4), el tre­ball amb què va gua­nyar el premi Joan Fus­ter d’assaig en la 53a edició dels Octu­bre. Car­les Riba, “home de missa set­ma­nal i vida orga­nit­zada, tan dife­rent de Kava­fis”, va arri­bar-hi a través de l’amis­tat amb l’hel·lenista Iulia Iatri­dis i va ser el pri­mer de tra­duir-lo al català, tan al final de la seva vida, però, que no va ser a temps d’escriure el pròleg que havia d’encapçalar l’edició de la sei­xan­tena llarga de poe­mes de l’ale­xandrí que havia esco­llit. Se n’aca­ba­ria ocu­pant Joan Triadú, d’aque­lla edició pri­mera, i Josep Pla, quan la va tenir a les mans, va escriure, amb aquell seu atre­vi­ment tan pers­picaç, que era “el millor lli­bre de poe­mes de Riba”, reco­nei­xent de manera explícita que la tra­ducció no és una mera trans­cripció, sinó una recre­ació i, com a tal, amb un valor artístic propi.

A Pla, en canvi, no van agra­dar-li gens les il·lus­tra­ci­ons que acom­pa­nya­ven el lli­bre (“a mi m’encan­ten”, rebat Ayensa), enco­ma­na­des a l’escul­tor Josep M. Subi­rachs, un altre kavafià de pri­mera hora, com ho va ser també el can­tau­tor Lluís Llach, que en lle­gir aquells poe­mes va caure ren­dit davant la pro­fun­di­tat i la bellesa de poe­mes com Itaca i Un vell (trans­for­mat en cançó com La taverna del mar) i, en plena ago­nia del fran­quisme, va com­pon­dre el que seria el disc en català més venut de l’any 1975 i el que obri­ria la lec­tura simbòlica dels tex­tos kava­fi­ans en clau d’“aspi­ra­ci­ons naci­o­nals”. Pot­ser ja no va ser, doncs, només a través de Riba, que els més joves van arri­bar a Kava­fis, sinó també escol­tant Llach i, després d’ell, Josep Tero, que es decan­ta­ria més pels poe­mes amo­ro­sos. Un dels poe­tes més impor­tants de la nova gene­ració, Enric Sòria, s’hi ins­pi­ra­ria clara­ment en els seus pri­mers lli­bres, i el con­ti­nua defen­sant com una presència tute­lar en els seus die­ta­ris.

L’estudi de la recepció de Kava­fis a Cata­lu­nya que deta­lla Ayensa a El bell viatge podria sem­blar aquesta seqüència enca­de­nada i gai­rebé lògica, però el fet és que no és gens cor­rent. “Pel que sé de la cul­tura euro­pea, som el país, després de Grècia, que ha sen­tit més la influència de Kava­fis”, remarca Ayensa, que recorda que, pel que fa a la seva popu­la­rit­zació a través de la música, ni a Espa­nya ni a Sud-amèrica no ha des­per­tat cap interès, men­tre que aquí aviat dis­po­sa­rem d’una dot­zena de ver­si­ons d’un ter­cer can­tau­tor, el valencià Elies Mon­xolí. El caràcter medi­ter­rani hi té molt a veure, en aquesta afi­ni­tat (“Cata­lu­nya sem­pre ha estat gran quan ha mirat cap a Lle­vant”, diu l’hel·lenista figue­renc), però també la sen­su­a­li­tat del poeta ale­xandrí, la tolerància que posa de mani­fest en la seva obra, i la seva defensa del mes­tis­satge cul­tu­ral, religiós i de classe, “aquesta mena de coses que fas­ti­gue­gen tant als cafres de Vox”, afe­geix. És curiós que la pri­mera tro­bada entre Kava­fis i Cata­lu­nya dati de 1926 i a través d’un acu­dit: aquell any, el govern grec va acor­dar dis­tin­gir el poeta, fins lla­vors menys­tin­gut, amb la meda­lla d’honor, com­par­tida, però, amb la balla­rina nou­cen­tista Àurea de Sarrà, que aca­bava d’ofe­rir el seu espec­ta­cle de dan­ses ins­pi­ra­des en els mis­te­ris d’Eleu­sis en plena Acròpolis d’Ate­nes. La premsa ale­xan­drina va fer burla de l’estra­nya con­vivència entre el poeta i una balla­rina que van con­fon­dre amb Raquel Meller i els tòpics de l’espa­nyo­lada.

Ayensa, que acaba de rebre el premi Serra d’Or per la tra­ducció de l’obra com­pleta de Kava­fis al català, en dos volums, a l’edi­to­rial Flâneur (ja exhau­rida, l’any que ve la publi­carà amb Proa), n’està pre­pa­rant l’edició crítica també en grec, que sor­tirà a l’octu­bre. És un fet insòlit, remarca, que es confiï a “un cata­la­net” la res­pon­sa­bi­li­tat d’edi­tar l’obra com­pleta del poeta grec més impor­tant de la moder­ni­tat. El lli­bre, el pre­sen­tarà aquest dime­cres, dia 9, a la Lli­bre­ria 22 de Girona (19h), acom­pa­nyat de l’escrip­tor, també kavafià, Lluís Mun­tada.