El grup gironí de rock Paxòfon, liderat pel cantant, guitarrista i compositor Ernest Parro, ha publicat recentment el seu segon disc, Clamor (La Catenària), que presentarà en directe aquest dissabte, 12 d’abril, en un concert que tindrà lloc a la sala 2 de Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols (21 h, 8 i 12 euros). Gairebé cinc anys després del seu debut, Nudisme sonor, Paxòfon torna amb 13 noves cançons de factura pròpia, amb títols com ara Olorable conseller, Mediterròniament o Poc rock and roll, la majoria cantades en català excepte Take a new road i Disfruta, un swing interpretat en castellà. Estilísticament, en el disc hi ha una mica de tot: funk, reggae, pop-rock, folk-pop i unes gotes de blues, però en essència aquest és un àlbum de rock, un estil que no passa pel seu millor moment. “Sí, hi ha poc rock and roll i menys a Catalunya: és horrorós. A l’escena espanyola encara hi pots trobar alguna cosa, però aquí estem sota mínims. Hi ha grups de rockabilly, de metal o de punk-rock, però pràcticament no en trobaràs de rock en un sentit més ampli i neutre, perquè a casa nostra aquest estil gairebé ha desaparegut, per una qüestió generacional. Segurament hi ha bandes, però costa trobar-ne”, explica Ernest Parro, que continua acompanyat en aquesta aventura per antics combatents com ara Xicu Rovira (guitarres), César González (baix) i Rubén Berengena (bateria i percussions). També, com el primer disc, aquest ha estat gravat als Estudis 41db de Berengena, entre els mesos de febrer i agost de l’any passat. Marc Usano en va fer el màster.

En el disc, hi ha tres col·laboracions destacades: Litus (Carlos Ruiz) canta a Olorable conseller, el primer single i videoclip , realitzat amb la participació de la companyia Impàs Dansa; Nuri Mancebo, de Bigblack Rhino, a Fins a la mort i Take a new road, i Abril Grabriele, a Temor d’amor amat, que es presenta com “una història d’amor efímer i fugaç”.

En aquest disc, hi ha amor, però sobretot una visió crítica de la realitat, sovint plasmada amb humor. “No és un disc conceptual, però quan vaig fer la selecció final dels temes, vaig trobar que era un disc més reivindicatiu que el primer. Per això, vaig trobar que Clamor era un bon concepte per titular-lo”.