“Morgada va sorgir de les classes de l’Aula d’Escriptura de Girona, on quan feies quart curs et proposaven escriure el primer capítol d’una possible novel·la. Teníem com a professor l’escriptor Vicenç Pagès (1963-2022) i ell ens va proposar l’exercici d’escriure la història de la caputxeta vermella des del punt de vista d’un altre personatge, per exemple el llop. Aquesta tècnica és la que he fet servir a Morgada, on m’he posat a la pell dels diversos personatges que van sorgint, explicant la història com si la visqués jo mateix, des d’una perspectiva polièdrica”. Així explica el banyolí Isidre Palmada (1953) la gestació de la seva primera novel·la, Morgada (Bromera), amb la qual va guanyar la tardor passada el premi València Nova, convocat per la Institució Alfons el Magnànim.

El punt de partida de Morgada és la història de l’Àngels, una dona que, a la quarantena, pateix un problema d’infertilitat i “necessita un fill com el pa que menja”. “La seva història, contada per ella mateix, es lliga amb altres històries, també explicades en primera persona, de manera que diversos solistes configuren una melodia, una trama, que el lector va descobrint tot sol, sense que cap veu omniscient li expliqui res de res”, afirma l’autor sobre aquesta història de regust policíac, ambientada a Banyoles a l’època del Procés, “amb molts de giravolts i molts punts de vista”. Gràcies també a Vicenç Pagès, Palmada va descobrir l’obra de Hemingway i la seva teoria de l’omissió, explicada amb la metàfora de l’iceberg: “Es tracta de suggerir, donar pistes i explicar les coses amb les mínimes paraules, de manera que la història quedi oberta a múltiples interpretacions i el lector la pugui completar a la seva manera”.

Isidre Palmada estarà el dia de Sant Jordi signant exemplars de Morgada a diferents parades de la diada a Banyoles.