La Virreina Centre de la Imatge inaugura aquest dimecres quatre exposicions simultànies dedicades a Eugenio Barba i l’Odin Teatret, a Cathy Berberian, a Sara Gómez i a Álvaro Perdices, que estaran obertes fins al 28 de setembre.

Sota el comissariat de Valentín Roma, director de La Virreina, La meva aportació és la primera presentació museogràfica de la trajectòria de la cineasta afrocubana Sara Gómez (Guanabacoa, 1942-l’Havana, 1974), una artista clau en el panorama del documentalisme fet a Cuba durant les dècades dels seixanta i setanta. L’exposició no només recull la seva filmografia completa, en una versió restaurada, sinó que també la contextualitza per mitjà de vint-i-quatre pel·lícules realitzades per autors coetanis, des de Chris Marker a Fernando i Miñuca Villaverde, des de Tomás Gutiérrez Alea o Santiago Álvarez a Agnès Varda, que també van filmar la realitat cubana de l’època. Paral·lelament, s’ha reunit una col·lecció de peces que il·lustren l’anomenada dècada prodigiosa del cartellisme cubà de mitjan segle XX, amb dissenyadors llegendaris com ara Bachs, Rostgaard, Ñiko o Azcuy.

Roger Bernat ha tingut cura de la segona exposició, Autopenetració, dedicada al dramaturg Eugenio Barba (Bríndisi, 1936), fundador de l’Odin Teatret i abanderat del “tercer teatre”, un moviment enfocat “a la creació col·lectiva i l’organització no jeràrquica del treball”. Coproduïda amb el Polo Biblio-Museale di Puglia, la mostra recorre l’activitat de Barba entre el 1971 i el 1979, anys en què s’endinsa en les formes dissidents que va anomenar “autopenetració col·lectiva”, que el comissari defineix com “l’afany, compartit amb la modernitat, d’endinsar-se en les interioritats del cos, en les cultures remotes i en l’exploració d’un mateix, i que van acabar prenent els carrers d’Europa i l’Amèrica Llatina”.

Durant aquest període, l’Odin Teatret es va negar a actuar a l’Estat espanyol per la seva oposició a la dictadura franquista. No obstant això, Toni Cots, actor català de la companyia, es va posar en contacte amb l’investigador Xavier Fàbregas i amb Joan Font, director de Comediants, per organitzar cercaviles i espectacles tant a Barcelona com a Mataró i a Canet de Mar.

La següent proposta de La Virreina, a cura d’Arnau Horta, examina la genealogia de Stripsody, òpera prima com a compositora de Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 1925-Roma, 1983), cent anys després del seu naixement. Creada amb la complicitat de l’escriptor i semiòleg Umberto Eco, la peça combina la imatge, la performance i l’experimentació amb la paraula a partir de l’ús d’onomatopeies inspirades per la iconografia i el llenguatge dels còmics. Berberian no tan sols va posar veu a algunes de les obres més importants de Luciano Berio, John Cage o Sylvano Bussotti, entre altres compositors, sinó que va inspirar aquestes mateixes obres i va contribuir de manera decisiva a la seva creació.

La mostra indaga en la genealogia de la peça i explica el paper que van tenir en la seva creació i desenvolupament figures com l’esmentat Umberto Eco, el pintor Eugenio Carmi o l’il·lustrador Roberto Zamarin, autor del logotip de la formació Lotta Continua i de les historietes satíriques protagonitzades per Gasparazzo.

Finalment, Cultivar l’estrany, amb curadoria també de Valentín Roma, ofereix una mirada antològica a la trajectòria d’Álvaro Perdices (Madrid, 1971) a través de projectes realitzats des de la primera meitat dels anys noranta fins al 2022, a més d’altres concebuts per a La Virreina Centre de la Imatge i diverses instal·lacions en una versió actualitzada. La dialèctica aparent entre l’underground i l’erudició constitueix la base dels seus projectes.

Destaca, al final de la mostra, la proposta Formes de l’avenir (2025), que reprèn els assajos dirigits el 1936 per Pura Maortua i Federico García Lorca de l’obra teatral d’aquest últim titulada Así que pasen cinco años (1931), de la qual es mostren els manuscrits originals cedits per l’Archivo Fundación Federico García Lorca de Granada, a més dels dissenys ceràmics de la pintora Maruja Mallo, que van desaparèixer durant els bombardejos de la Guerra Civil i que s’han recreat a l’Escola de Ceràmica de la Moncloa de Madrid.