Carme Fenoll i els set homenots

Carme Fenoll és més aviat menuda, de gestos sincopats, rialla generosa i estentòria i amb un tarannà hiperactiu que la pot empènyer a gairebé creuar una porta de vidre abans d’obrir-la. Potser de petita va caure de cap a la marmita de la poció màgica, com l’Obèlix, però en comptes de dedicar la molta energia que té en lluitar contra els romans, és una guerrera a favor de la cultura i ara presenta un llibre que duia més de deu anys coent a estones. HomeNéts. Els ‘Homenots’ de Josep Pla, a través dels seus nets (La Campana).

Nascuda a Palafolls el 1977, Carme Fenoll és bibliotecària i gestora cultural, amb una trajectòria centrada en el foment de la lectura i la dinamització d’espais culturals. Actualment dirigeix l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha liderat projectes innovadors en biblioteques i ha impulsat nombroses activitats literàries.

A HomeNéts, reflexiona sobre la memòria i el llegat cultural dels protagonistes d’Homenots, de Josep Pla, mitjançant el testimoni d’alguns dels seus nets i d’experts sobre l’obra d’un total de set personatges triats entre els seixanta que va publicar Pla: Joan Maragall, Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Trueta, Francesc de Borja Moll, Jaume Vicens Vives i Salvador Espriu. Que només en siguin set té una explicació. “Són els que vaig trobar, de nets, vius i amb alguna cosa a dir”, concreta l’autora. Si ella fos una versió postmoderna de la Blancaneu i els nans fossin aquests grans intel·lectuals, el príncep no seria Carner, òbviament, ho seria el mateix Josep Pla.

I és que Homenots és un dels grans monuments de la literatura catalana, un seguit de retrats vius i apassionats d’uns personatges que, en molts casos, van donar forma a la nostra cultura, societat i història. Constitueix un gran retaule de la primera meitat del segle XX a Catalunya que va permetre a Josep Pla estar a l’avantguarda de la seva època.

“El meu projecte vol apropar els Homenots a l’actualitat d’una manera diferent. Que a la Fundació Pla no només hi vagin els intel·lectualoides o que només s’acostin a Pompeu Fabra i Vicens Vives els grans historiadors, sinó que qualsevol ho pugui fer. Són els nostres grans Homenots, pares de la pàtria, i no en sabem dir ni dues línies. Aquesta és la reflexió i, la intenció, és apropar-los d’una manera senzilla”, defineix Fenoll, i afegeix un matís que genera un joc de paraules involuntari: “D’una manera planera”.

L’estructura de cada capítol és idèntica: 1. Resum de la mirada de Pla sobre el personatge. 2. Presentació dels dos convidats, un net i un expert. 3. Entrevista indirecta amb el net. 4. Entrevista indirecta amb l’expert. 5. Reflexions i conclusions. 6. Net intel·lectual.

“La meva primera idea era anar només als nets dels Homenots. La memòria del personatge des d’un punt de vista més sentimental, més familiar. Veure què queda del personatge al segle XXI. Com que ho vaig fer amb un cicle oral, vaig trobar que per contextualitzar i afegir-hi valor tenia molt de sentit posar experts dins del projecte.”

Amb cicle oral Fenoll es refereix a les set sessions de conversa que es van enregistrar al llarg del 2022, 2023 i 2024 a la biblioteca de Calonge i que va emetre l’empordanesa Ràdio Capital –es poden escoltar en línia–. “No és una transcripció directa, que no seria convenient; jo partia d’un relat i anava incorporant els elements d’interès de cada conversa.”

Carme Fenoll ha buscat, remenat i triat les persones més adients, els ha convocat, els ha fet sentir còmodes i ha treballat el llibre amb tots els elements recopilats. Una feinada enorme. Tot i això vol deixar clar que “és un llibre totalment col·lectiu”. Per tant, inclourem la llista completa de noms que hi participen: Borja Moll Echeto, Fina Salord, Màrius Serra, Peio Rahola Fabra, Jordi Mir, Teresa Cabré i Castellví, Víctor Vicens, Quim Nadal, Cristina Gatell, Glòria Soler, Pere Maragall, Jordi Amat, Lluís Quintana, Sebastià Bonet Espriu, Montserrat Caba, Eduard Escoffet, Toni Strubell Trueta, Cristina Vilaplana, Salvador Macip, Carles Riba Romeva, Carles-Jordi Guardiola i Eloi Creus.

Potser el complement més curiós és el del Nets intel·lectuals. “La idea és que siguin els referents que tindríem en actiu ara. Una certa resposta a la pregunta capciosa de a qui hauria triat actualment Josep Pla per als Homenots. Són la persona que s’assembla més a la trajectòria d’aquell homenot concret. Experts que admeten que han mamat d’aquell homenot, no tant com per posar-se a la mateixa alçada, però sí que han tingut un interès especial. Per exemple, el poeta de capçalera d’Eduard Escoffet és Salvador Espriu, i no ho hauria dit mai...” També hi ha hagut un filtre generacional. Fenoll ha preferit optar per gent d’uns 40 anys que de més grans. “No m’agrada donar noms, però per posar un exemple, entre Casasses i Escoffet, vaig triar el segon.”

Tret d’alguna deshonrosa excepció com l’alcalde Porcioles, els Homenots tenien uns trets en comú. “Tots eren treballadors incansables, amb les idees molt clares, que posaven la feina com a prioritat a la seva vida i que no es prodigaven als mitjans ni tenien voluntat de transcendir com a persones individuals, volien que ho fes el seu llegat”, afirma l’autora.

A Fenoll no li han quedat ganes, o potser opcions, de continuar amb més nets. Tampoc de fer-ne una versió en femení, com el Donasses que va publicar Marta Pessarrodona el 2023. “El que jo volia era posar en valor els Homenots que, d’acord, eren tot homes. Fer-ho amb dones seria una altra mena de projecte. Sí que penso que un Pla del 2025 hauria posat més dones que homes.”

En ser el seu primer llibre, Carme Fenoll es mostra molt entusiasmada amb el procés que, tot i la seva llarga trajectòria entre llibres, assegura que desconeixia. “De l’experiència m’ha agradat molt tota la cadena de tasques que hi darrera d’un llibre, la dels correctors, editors, dissenyadors... Fascinant. Penso que la gent ho hauria de saber més per donar valor als llibres que compren”, conclou.