‘Shinra-banso.’ Paraula japonesa que s’utilitza per indicar “tot allò que existeix a l’univers: els animals, les plantes, els rius i oceans, les pedres, les creacions humanes, fins i tot allò que desconeixem però que, sens dubte, també hi és”.A: Hanakotoba. El llenguatge de les flors, d’Alex Pler (2022).

Els instints són impulsos innats que responen a necessitats bàsiques de supervivència i reproducció. Ens ajuden a reaccionar davant situacions importants per a la vida, com trobar menjar, protegir-nos del perill i buscar companyia. Són respostes ràpides i automàtiques que tenim gravades des de fa dotzenes o centenars de milers d’anys. Etimològicament instint vol dir “impuls”, per referir-se a la força interna que ens mou a actuar d’una determinada manera sense necessitat de raonar conscientment. Tot i que vivim en un món molt diferent del dels nostres avantpassats, aquests instints ancestrals continuen influint en com actuem i com ens sentim.

Per això, malgrat ser, o poder ser, perfectament conscients que formem un tot amb els altres animals i les plantes, amb els rius, els oceans i les pedres, i fins i tot amb allò que desconeixem, com indica la paraula japonesa amb què he iniciat aquest article, massa sovint ens costa com a individus i molt especialment també com a espècie assumir la nostra responsabilitat en el manteniment d’un equilibri dinàmic del nostre entorn que sigui físicament i mentalment saludable. Els dos llibres que us vull suggerir aborden aquesta temàtica des de perspectives diferents, i es fan créixer l’un a l’altre de manera sinèrgica.

D’una banda, l’ecòleg Jaume Terradas posa al centre del seu assaig El carro de fenc. De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global la gran aventura d’obrir-nos camí a la Terra, empesos per la curiositat d’uns i també per l’avarícia i la supèrbia d’altres. Ens parla de com l’evolució biològica i cultural han acabat sent indestriables, i de quina manera l’ofensiva contra la natura ha provocat que les alteracions en la biosfera i en els ecosistemes siguin, en alguns aspectes, irreversibles. A través dels coneixements i les aportacions de la recerca científica ens mostra el retaule complex de l’ecologia humana, a través del qual proposa situar, al capdamunt, un canvi radical de vida a escala planetària.

Al seu torn, l’especialista en ecologia forestal i divulgador alemany Peter Wohlleben ens explica, al volum El nostre llegat salvatge, de quina manera els instints ancestrals continuen guiant les nostres accions, i quina repercussió té aquest fet en el nostre futur. Wohlleben ens convida a replantejar la relació que tenim amb el medi ambient i amb la nostra pròpia naturalesa, endinsant-nos en els dilemes i les controvèrsies que defineixen la nostra societat. Estableix paral·lelismes entre humans, animals i plantes, i ens recorda que és la cooperació entre espècies la que garanteix la supervivència dels ecosistemes, inclosa la nostra. Dos llibres que ens ajuden a apropar-nos al concepte japonès de shinra-banso.