Montserrat Soler Gasset (Badalona, 1923) compleix 102 anys a la residència Allegra de Sabadell acompanyada de familiars el dia de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril. Aquesta entrevista és un regal d’aniversari molt especial per a la comptepartícip, subscriptora i lectora de l’Avui més longeva de les que hem entrevistat fins ara en aquesta sèrie. Cent dos anys. Més d’un segle de vida, mig del qual l’ha passat llegint i fullejant les pàgines de l’Avui, amb especial predilecció per la informació política catalana i els mots encreuats.

Visitem la residència on Montserrat Soler encara rep cada dia El Punt Avui i ens la trobem acompanyada de familiars per part de la seva germana bessona, Josefina, que va marxar a Aragó i ja va morir. El seu fill Francisco Javier Maza Soler va néixer a Lanaja, als Monegres, Osca, però parla perfectament el català perquè la seva mare, la germana de Montserrat Soler, l’hi va ensenyar de ben petit. Actualment viu a Saragossa amb la seva dona Ascensión Gutiérrez, que casualment també té una germana bessona.

Un dels seus fills i net de la Montserrat, l’Antonio, no s’ha volgut perdre la celebració del 102è aniversari i aquesta entrevista. Entenen perfectament el català tot i no haver viscut a Catalunya. El net ha vingut acompanyat de la seva xicota, Paola, colombiana, que parla de “la tieta” amb admiració militant i profunda. Per a ells, la Montserrat és un símbol de lluita silenciosa i d’obstinació per Catalunya. El marit de la Montserrat, Armand Ferrer Vilà, va ser aviador de l’exèrcit republicà i pilotava un caça soviètic Polikarpov I-16, conegut popularment com a Mosca, quan va caure al front de l’Ebre a mans dels franquistes. Va poder salvar la vida.

La història de Montserrat Soler i del seu marit, que va morir el 1994, Armand Ferrer, a nom del qual anava la participació de l’Avui el 1976, segons consta a les llistes publicades pel diari als inicis, és apassionant perquè ens ajuda a entendre la fortalesa dels comptepartícips i la seva resistència com a subscriptors i lectors des de fa mig segle.

Per a famílies com la Montserrat, l’Armand i la seva filla Margarida, que havia fet de professora a l’institut de batxillerat Arraona de Sabadell i va morir el 2011, l’Avui és militància amb el català i compromís insubornable amb Catalunya. Sona molt grandiloqüent, però realment és així, només cal veure com conserva el seu domicili de Sabadell, amb els quadres dels presidents Macià i Companys, el cartell de Joan Miró per a l’Avui i el mític dibuix de Cesc publicat al diari que diu “Així, ara, ja només ens falta l’Estatut?” penjats a les parets del menjador. Un menjador que anomenen “sala de la República” per la iconografia catalanista. I també cal veure quins són els records més frescos i espontanis d’aquesta lectora de 102 anys que manté la subscripció de l’Avui amb altres causes de país com Òmnium Cultural, l’Orfeó Català, Amics de Montserrat i la Unió de Mares de Sabadell.

Filla de Josep Soler Ginestà i de Margarida Gasset Martí, que eren de Terrassa i se’n van anar a Badalona, la Montserrat va créixer i va treballar fins que es va casar amb l’Armand a la Granja Badalonesa, que feia els iogurts i quefir DAMI. Allà es van conèixer amb l’Armand Ferrer (1917-1994), que va tenir molts problemes per trobar feina passada la guerra i el seu empresonament per l’assenyalament com a aviador republicà. Es van casar el 1948 i ell finalment va trobar feina a l’empresa Bombas Bloch. Els dos grans amors de Montserrat Soler han estat l’Armand i Catalunya.