Lluís Vilarrasa recull en set contes les relacions entre pares i fills
Lluís Vilarrasa recull en set contes una bona mostra de les relacions entre pares i fills, amb les seves coses bones i dolentes, en una varietat de relats que demostren "la força tremenda" d'aquests lligams, segons reconeixia l'autor en la presentació de Pares i fills (Proa), guardonat amb el Premi Roc Boronat 2008.
Fugint d'un plantejament de conflicte intergeneracional, l'escriptor vigatà aborda aquestes narracions breus amb "profunditat, acidesa i crueltat a estones", tal com explicava l'editor Isidor Cònsul, a qui alguns relats li recorden als contes del reconegut Quim Monzó.
A Lluís Vilarrasa no li agrada gaire parlar de les seves històries, com ha demostrat aquest dimarts en la roda de premsa a Barcelona, on ha presentat el nou volum, amb més ganes de rebre 'feedback' dels lectors que de parlar del contingut, que ha definit "com un recull bonic i variat" del lligam entre pares i fills, una temàtica que ha anat alimentant la seva escriptura en els últims anys i ha decidit reunir en un mateix títol.
Les històries entre pares i fills que ha escrit són tan diverses com la del pare que un bon dia es pregunta perquè ha ficat el fill a un internat, la del fill que es nega a fer una assignatura de nova creació i posa els pares contra les cordes, l'home que arruïna la família per poder tornar a veure els seus progenitors o un conte protagonitzat pel pare de l'autor, sota el títol Al terrat.
Lluís Vilarrasa (Vic, 1964) és llicenciat en filologia catalana i ha treballat com a guionista de televisió en programes infantils i en telefilms. Considerat per Cònsul com un escriptor lent, és autor de dues novel·les per a adults, 'L'home de Dover' (2000), 'El meu amic Sebastian' (2004) i una novel·la juvenil de ciència-ficció, 'Els fugitius d'Àticus 89' (2006).
