Mortadel·lo va ser Sherlock Holmes abans de James Bond

Mortadel·lo és sens dubte el personatge de còmic espanyol més popular. A l’Estat espanyol seria l’equivalent al que representa Astèrix a França o Tintín a Bèlgica. I, a un altre nivell més baix que els herois francobelgues, també el més internacional. A Alemanya ha tingut una popularitat més que destacable.

D’aquesta celebritat es van adonar a principi dels anys setanta a Bruguera quan, en una de les enquestes que l’editorial va fer als lectors de les seves publicacions sobre la preferència dels compradors, Mortadel·lo va resultar ser el personatge més popular de tota la Factoria Bruguera. Arran d’aquest sondeig, Mortadel·lo va aconseguir una capçalera pròpia.

Des del 20 de gener de 1958, quan es va publicar la primera historieta de la sèrie Mortadelo y Filemón, agencia de información, la sèrie creada pel barceloní Francisco Ibáñez (1936-2023) ha estat un dels puntals del còmic d’humor espanyol. Ha sobreviscut amb gran vitalitat moments difícils com ara la crisi de les publicacions de quiosc, la fallida de Bruguera, la irrupció del manga –que va canviar el gust del públic infantil– i la substitució com a entreteniment de masses del còmic pels videojocs. La raó de resistir tots aquest canvis, a banda del talent d’Ibáñez, ha estat l’adaptació als temps. Un dels grans impulsos de la creació va ser l’adaptació de les historietes al format europeu d’àlbum que a partir de 1969 va donar petites obres mestres com ara El sulfat atòmic i Contra la banda del Llardó.

També va fer un gran salt de contemporaneïtat amb el tractament amb clau paròdica que va fer Ibáñez de temes d’actualitat política i social, a més de les periòdiques visites als gran esdeveniments esportius, com ara els Jocs Olímpics i els mundials de futbol. La seva popularitat també s’ha afermat des de sempre amb les adaptacions cinematogràfiques, bé amb els llargmetratges en dibuixos animats com La máquina del tiempo o les pel·lícules amb personatges reals caracteritzats. Però la primera gran adaptació als temps es va produir amb la transformació dels personatges. En els seus inicis, el referent en el món de les investigacions criminals era Sherlock Holmes, però l’entrada dels anys seixanta, amb el triomf de la franquícia cinematogràfica de James Bond, va canviar la línia d’investigació dels dos detectius sapastres. Van deixar el negoci propi i van esdevenir agents d’una gran agència d’intel·ligència (?): la T.I.A.

Aquesta època és la que va donar la imatge que ha persistit de Mortadel·lo i Filemó, però l’etapa anterior té ara un valor històric que han posat en relleu els especialistes Antoni Guiral i Jordi Canyissà en la recopilació Los 200 primeros casos de Mortadelo y Filemón, 1958-1961 (Bruguera. Penguin Random House), que il·lustra amb textos dels autors i reproducció d’historietes publicades a Pulgarcito el moment d’arrencada de la transcendent sèrie creada per Francisco Ibáñez.