L'escriptora Maria Barbal rep el novè Premi Jaume Fuster per la seva trajectòria en les lletres catalanes
L'associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha lliurat a l'aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès el novè Premi Jaume Fuster a la novel·lista Maria Barbal. El jurat del premi inclou els 1.100 escriptors membres de l'AELC que, per votació popular, han decidit guardonar la trajectòria de reconegut prestigi de Maria Barbal, pel conjunt de la seva obra en llengua catalana. L'escriptor Joaquim Carbó, el president de l'AELC Guillem-Jordi Graells i Maria Barbal han presidit el lliurament. Els vuit guanyadors anteriors han estat Montserrat Abelló, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Carme Riera, Maria Antònia Oliver, Jaume Cabré, Quim Monzó i Jesús Moncada.
Maria Barbal és novel·lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, fet que va marcar les seves primeres narracions i, l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, la va ajudar a veure el món d'una altra manera. El 1964, es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Central. Els seus primers llibres són una revisió d'aquest univers rural, però amb una mirada crítica. És el cas de Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra i que va tenir una molt bona acollida per part del públic. Més endavant, va publicar també els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994) i les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992).
Els premis de la Crítica, de la Nacional de Literatura i de Serra d'Or van suposar, durant aquests anys, la confirmació d'una prosa narrativa que, de seguida, va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació. Poc a poc però, va abandonar els temes rurals per situar les seves històries en contextos urbans. En aquesta darrera època destaquen les novel·les Carrer Bolívia (1999), sobre l'arribada d'emigrants a Catalunya, i Bella edat (2003), que gira al voltant de la bellesa i del pas del temps. Maria Barbal ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000). L'any 2001 a més, va rebre la Creu de Sant Jordi.
L'escriptora també ha estat guardonada amb diversos premis literaris i reconeixements com el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1984), el Joan Crexells (1985), el premi Literatura Catalana de la Generalitat, el premi creació per a públic jove (1986), el de la crítica de narrativa catalana (1992), el premi nacional de Literatura Catalana de narrativa (1993), el de la crítica Verd-Blai Bonet de narrativa (2000) i el premi Literari de Girona-Prudenci Bertrana de novel·la (2005).
