Tutankhamon clònic

Tutankhamon (1332-1323 aC) és el més cèlebre dels faraons egipcis des que el 1922 se'n va descobrir la tomba a la Vall dels Reis amb tots els seus tresors, més de 5.000 objectes, pràcticament en el mateix estat que fa 3.000 anys. El seu rostre, sobretot el que reprodueix la daurada màscara de la seva mòmia, ha esdevingut una de les icones de la civilització egípcia. Veure en directe l'impressionant aixovar del jove faraó, mort només amb 19 anys en circumstàncies desconegudes, és una de les raons per la qual molts turistes visiten el museu del Caire on s'exposa permanentment aquest tresor. Però el que ningú no pot veure avui en dia és com era la tomba amb els objectes dins, quan el seu descobridor, el britànic Howard Carter, va obrir-la per primer cop després de tres mil·lennis.

Reviure (salvant les distàncies) l'experiència de Carter i poder veure en un mateix espai els objectes més valuosos de la tomba és el que pretén una singular exposició que aquests dies es pot veure a l'Event Arena de Munic i que arribarà al Museu Marítim de Barcelona a partir del 6 de juny. Però la peculiaritat de la mostra Tutankhamon. La tomba i els seus tresors és que cap del miler d'objectes que s'hi exposen és original, tots són rèpliques. Es tracta, doncs, d'una macroexposició documental, més que no pas d'una exposició d'objectes arqueològics i artístics. Una mostra que, això sí, ofereix una digna informació sobre la tomba a través de les rèpliques a escala 1:1, els audiovisuals, tres escenografies i els plafons amb textos, fotografies i mapes. A Barcelona, a més, s'inclourà una maqueta de la tomba.

La idea d'organitzar una exposició de rèpliques prové, no d'un museu ni de cap institució, sinó d'una empresa privada dedicada al món de l'espectacle: la productora de concerts Semmel Concerts, que, entre d'altres, porta a Alemanya la gira de Madonna i Bruce Springsteen. I enmig de tots aquests xous, apareix Tutankhamon, que el que té en comú amb aquests altres artistes és ser també una estrella del panorama arqueològic. No obstant això, l'empresa va tenir molt clar des del principi que l'exposició havia de posar al davant l'aspecte didàctic, més que no pas l'espectacle, com explica el director de projectes de Semmel Concerts, Christoph Scholz. Per no malmetre l'autenticitat històrica, el projecte ha estat assessorat per egiptòlegs com Martin von Falck i Wolfgang Wettengel.

El recorregut de la mostra s'inicia amb una seqüència d'audiovisuals, que a Barcelona se seguiran amb un audioguia que s'inclourà de franc amb l'entrada. Els primers vídeos parlen de la família del faraó: el seu avi Amenofis III, el seu pare Akhenaton i la seva esposa, la reina Nefertiti, que es creu que no era la mare de Tutankhamon, sinó que hauria estat fill de Kiya, una esposa secundària d'Akhenaton.

El quart audiovisual explica la història del descobriment de la tomba de Howard Carter. És un vídeo que queda en suspens quan arriba el moment de la primera visió que l'arqueòleg va tenir de la tomba, perquè és el mateix públic qui acaba descobrint-ho amb les tres escenografies que es troba immediatament i que reprodueixen l'avantcambra, l'aixovar -amb tots els objectes apilats tal com es van descobrir- i la tomba.

I a partir d'aquí la mostra exhibeix les còpies dels objectes, exposats individualment. Hi trobem els objectes de la vida quotidiana que utilitzava el faraó, com el tron, l'espectacular carro (que s'exhibeix muntat), caixes, sandàlies, joies..., però també s'hi poden veure els objectes rituals que acompanyaven el difunt a continuar a l'altra vida, com un Osiris vegetal, una mena d'hortet casolà amb llavors plantades. "Tots els objectes tenien una finalitat pràctica però també ritual, res és gratuït", asseguren Maite Mascort i Núria Castellano, que formen part del comissariat de la mostra a Barcelona.

La traca final de l'exposició és la pròpiament funerària, amb les daurades capelles i els sarcòfags, de gran riquesa, que envoltaven i protegien com en un joc de nines russes la mòmia del faraó.