L’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) proposa una solució al conflicte de les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena, amenaçades per la recent sentència del Tribunal Suprem. Aquesta entitat especialitzada en la conservació del patrimoni històric i artístic pensa que el govern d’Aragó podria impulsar una reproducció fidel dels frescos per instal·lar-la al cenobi, de manera que els originals quedarien protegits al MNAC.

L’AADIPA demana en un comunicat que les pintures murals es quedin al museu de capçalera de l’art català per criteris “exclusivament tècnics” i de “preservació del patrimoni comú”. “Són obres extremament fràgils que no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles”, detallen. L’entitat reclama al Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona defensar-ho a tribunals i institucions internacionals.

L’entitat alerta de la fragilitat estructural dels frescos, que van patir un incendi el 1936 i, segons diversos informes, entre el 50% i el 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegracions. “Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres”, avisen.

Alhora, constaten la “incertesa” de la Sala Capitular, que consideren que no disposa, per ara, de “garanties tècniques que n’assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables”. “Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures”, precisen en el comunicat.

L’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic també recorda els precedents culturals i criteris internacionals amb casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica de Picasso. “Demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat”, assenyalen.

L’entitat reclama a l’administració aragonesa que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni “davant qualsevol altra consideració” i a la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a la crida, que busca evitar un trasllat que podria suposar la “pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú”. En aquest sentit, l’AADIPA és partidària de gestar-ne una còpia. “Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat i científicament rigoroses, tant visualment com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original”. 

L’entitat creu que el MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. “Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base en informes tècnics nous”, conclouen.