Diuen que els escultors parlen amb el bloc de marbre i aquest els va desvelant la figura que hi ha a dins. Ramon Madaula, l’actor que fa uns anys ha ampliat el seu perfil d’artista per esdevenir també autor de comèdies generacionals, d’una manera similar: juga amb els personatges per formular preguntes i demostrar la seva perplexitat pels raonaments eslògans d’avui dia. Loop, que fa poc s’ha estrenat a la sala Flyhard (fins al 25 de juliol), i El tigre (a l’Aquitània, fins al 27 de juliol) ho certifiquen. Loop parla de la conversa que un pare voldria tenir amb una filla, de 25 anys, a punt de viure una experiència que pot ser definitiva, i El tigre fa una caricatura dels autors de literatura d’autoajuda.

A la Flyhard ha posat els seus dubtes de pare atrotinat que vol ser perfecte per construir una comèdia dramàtica que caricaturitza divertidament d’arrencada i que commou en els quadres finals. Els riures es van encotillant en el rostre dels espectadors de la Flyhard, entenent que la veritat que s’imposa ja és massa grossa per riure-se’n.

Madaula, actor i autor, confia de nou en la direcció sensible de Mònica Bofill, com ja va passar amb Els Brugarol. De nou, l’ombra del triomf aigualit de l’artista es fa present a l’escenari. Altra vegada, Madaula és un escultor de pega, incomprès. Com ja ho va ser a Adossats. L’acompanya en aquest viatge íntim al taller d’escultor en uns baixos del Poble-sec la versatilitat de l’actriu Júlia Genís. Ella és la filla, de 25 anys, que viatjarà a Tasmània al cap de poques hores i que demana una empenta de confiança al pare. Hi va amb el seu xicot, amb l’esperança que triomfaran en una feina un punt artística. L’actriu també emergeix com la mare de l’escultor de 19 anys que vol dedicar-se professionalment a l’art, tot i les advertències familiars. Els pares, perquè s’estimen els fills, desconfien de les aventures en un temps en què ja cal centrar-se pragmàticament. Els fills necessiten trencar vincles i provar-se, admetent que entren en una zona de turbulències. I aquí és on rau la impossibilitat d’una conversa que sempre queda tallada. En la conversa entre pare i filla hi ha la resposta a la polèmica per les declaracions de Madaula als Pla B del jovent que es vol dedicar al teatre: Madaula no deixa de ser honest i d’opinar malgrat saber que entri a l’ull de l’huracà.

L’autor reconeix la dificultat de fer avançar la trama amb només dos personatges. Ara, gràcies als desdoblaments dels intèrprets troba una clau d’atemporalitat magnífica i que retrata perfectament el Loop familiar del títol. L’autor troba petroli en les complexitats més íntimes. La resposta és a la part de la conversa que mai es produirà. L’escultura sempre calla.