patrimoni
Un retaule de la reina Beatriu de Suàbia a Barcelona
Les obres d’art d’origen desconegut poden donar grates sorpreses quan s’aconsegueix identificar el lloc que els donava sentit. És el que li ha passat a un relleu gòtic amb escenes de les vicissituds de santa Caterina, que posseeix la col·lecció barcelonina Casacuberta Marsans, avui feliçment exposada al públic a l’antic hospital de Sant Sever del carrer de la Palla, reconvertit en espai artístic amb una selecció dels rics fons d’aquesta família. Una investigació del professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto situa l’emplaçament primigeni d’aquesta sumptuosa peça al monestir de Santa Maria la Reial de Las Huelgas, a Burgos, i la dota d’una notorietat que incrementa el seu valor històric: hauria format part del conjunt sepulcral de la reina Beatriu de Suàbia, la mare d’Alfons X el Savi.
En absència de referències documentals, Boto partia de zero per seguir la pista que porta a l’indret on va ser col·locada primerament aquesta obra, que ens ha arribat desmembrada. Tenia, això sí, una certesa. “La qualitat tècnica exquisida i l’excel·lent material, marbre blanc, la relacionen amb un context d’alt poder.” Però quin, d’on i per què? L’expert ha raonat les conclusions de la seva recerca en l’article El primer retablo hispano de santa Catalina y la presencia sepulcral de Beatriz de Suabia en Las Huelgas de Burgos, que ha publicat a l’ Anuario de Estudios Medievales . I dimecres passat va divulgar la seva troballa en una concorreguda conferència a la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans.
Aquest matrimoni català que col·lecciona amb entusiasme patrimoni medieval, guiats pel seu gust, va adquirir fa uns anys el relleu marmori que fins llavors havia estat en mans d’una veïna de Madrid que l’havia heretat dels seus pares. Més enrere en el temps es perd el camí que va fer un cop va sortir de l’espai per al qual va ser concebut. El primer repte de la investigació era delimitar què era exactament aquest objecte artístic, perquè no té equivalents en la seva època. I això ja marca una de les seves singularitats. “És l’exemple més antic conegut de retaule de marbre en territori hispà”, subratlla Boto.
Un document inèdit
De prova documental sí que n’ha descobert una, i important, per resoldre el trencaclosques. La historiografia sempre ha cregut que Beatriu de Suàbia només va ser inhumada en una tomba, a la catedral de Sevilla. Boto ha localitzat un document inèdit a la Biblioteca Colombina que revela que primerament va ser enterrada a Las Huelgas i que el 1279 les seves despulles van ser traslladades al temple sevillà. El paper fins i tot indica la ubicació d’aquest primer mausoleu de la reina: l’altar de Santa Caterina, al col·lateral nord de l’església. El retaule, precisament dedicat a la màrtir i princesa d’Alexandria, es devia desmuntar al segle XVIII quan es va remodelar profundament aquest altar. És fàcil d’imaginar que va ser desat en unes golfes i que més d’un segle després va entrar al mercat d’antiquaris.
Sencer, el retaule podria haver tingut una extensió aproximada de dos metres de llargada per un metre d’alçària. Un espècimen rectangular avui reduït a un únic tros quadrat (el que en seria una tercera part), i tallat per la part dreta, on amb tota probabilitat devia continuar el cicle de santa Caterina amb les agressions i turments que va patir després de desafiar l’emperador romà Maximí. I així i tot, el fragment supervivent conté un senyal que per a Boto ha sigut clau per lligar caps, l’heràldica dels regnes de Castella i Lleó i de la dinastia de Beatriu de Suàbia, la Hohenstaufen, formada per castells, lleons i àguiles. Un triplet que va patentar Alfons X “en el seu anhel de reivindicar-se com l’emperador d’Europa legítim”. “De castells, lleons i àguiles se’n troben simultàniament en molt poques obres”, precisa el professor de la Universitat de Girona. En l’aixovar funerari d’Alfons X i en els taüts de la seva mare i de la seva germana la infanta Berenguera, que va professar a Las Huelgas. I en l’únic edifici on apareixen és precisament en aquesta abadia de Burgos, a les claus de volta de la nau de l’església.
La hipòtesi de Boto és que va ser el Savi el que va encarregar la creació del retaule per dignificar el sepulcre de la seva mare, morta el 1235, en el marc d’una campanya que va fer per monumentalitzar i solemnitzar les tombes dels seus antecessors i dels herois castellans, com per exemple el Cid. L’embelliment de l’estança de repòs de Beatriu de Suàbia hauria estrenat aquesta operació de promoció de llinatges d’Alfons X en la seva ambició de poder europeu, especula l’estudiós. La peça devocional avui als fons de la Col·lecció Casacuberta hauria estat gestada als anys seixanta o setanta del segle XIII per un escultor que operava a Castella però que potser era forà, sosté Boto.
L’investigador tampoc descarta que fos la infanta Berenguera, que com s’ha dit va ser monja de Las Huelgas, la que hagués pogut ser la promotora del retaule de la seva mare Beatriu de Suàbia. Berenguera està enterrada en aquest monestir, en un sepulcre que Boto pensa que era justament el que va contenir les restes de la reina abans que les desplacessin a Sevilla.
A Catalunya es conserva un conjunt de pintura mural, del romànic tardà, de Santa Caterina, originari de la Seu d’Urgell i avui disgregat entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Episcopal de Vic i la Fundació Abegg de Suïssa. Iconogràficament, Boto emparenta el relleu de l’abadia de Burgos amb els cicles hagiogràfics de la màrtir que hi ha a l’ermita del Monte de Liesa, a Osca, i a l’església de Santa Clara de Toro, tots tres emmirallats en els models del nord de França.