Albert Sáez: "Hem fugit de sectarismes i partidismes excessius, el perill que tothom va albirar de repartiment entre partits no s'ha produït"

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Albert Sáez, fa una valoració positiva del primer any de funcionament de l'ens, que treballa "amb criteris professionals i empresarials", fugint de "partidismes excessius". Pel que fa a la reciprocitat amb el País Valencià, Albert Sáez creu que l'Estat espanyol és "més receptiu" a les pressions del lobby comunicatiu que als governs català i valencià, però espera que la solució arribi quan passi "el tsunami del finançament". Pel que fa a nous projectes, Sáez ha explicat la voluntat de Televisió de Catalunya de convertir el 33 en un canal cultural i impulsar una televisió infantil.

Com valora el primer any de la nova llei de la CCMA?
Ha seguit una evolució progressivament positiva. Farà pràcticament un any que es va constituir el primer consell de govern i es va posar en marxa la nova llei, amb certa polèmica. Hem resistit amb bona nota la crisi econòmica perquè malgrat la davallada dels ingressos publicitaris acabarem l'any molt per sota del sector. TVC ha donat símptomes evidents de vitalitat i de recuperació de la seva audiència. I Catalunya Ràdio ha fet una autèntica revolució en la seva programació que tot i així ha acabat l'any líder. Les noves plataformes de distribució de continguts han ampliat l'oferta. Així que l'any acaba amb una progressió adequada.

A quines caigudes d'audiència es refereix?
Tancarem l'any al voltant del 10% i el sector audiovisual està entre el 15% i el 20%, i en el conjunt dels mitjans de comunicació, hi ha sectors com la premsa que han perdut fins al 40% dels ingressos de publicitat.

Quines són les previsions per al 2009?
Tenint en compte la incertesa econòmica, jo crec que els primers mesos seran horrorosos, però hi ha alguna possibilitat que després de l'estiu hi hagi algun símptoma de recuperació. En el cas de la televisió, la crisi coincidirà amb un canvi fonamental de l'estructura de les audiències, amb una pèrdua del pes dels canals generalistes i un augment de l'audiència dels canals especialitzats. Les nostres previsions són mantenir els ingressos d'aquest any.

Tenint en compte la tendència cap a una segmentació de les audiències, que ha provocat que TV3 perdi el lideratge, està previst crear nous canals?
TV3 ha perdut el lideratge per una decisió política amb un ampli suport dels grups parlamentaris catalans a Madrid, que va donar dues concessions noves de televisió. L'escenari actual és que a partir del 2009 hi haurà dues batalles per l'audiència, una entre els canals generalistes, que donarà el lideratge amb el 16% de l'audiència, i TV3 farà al desembre al voltant del 15%. I hi haurà una segona batalla en els canals especialitzats. Tenim ofertes que funcionen bé, com el 3/24, que és líder dins del seu segment. Cap al febrer, es farà una remodelació del Canal 33, que encara té una graella de segon canal, i la idea és veure que sigui un canal cultural, que disputi la batalla dels canals culturals que hi pugui haver a la TDT. Tenim en marxa el canal de ficció 300, que hem de veure com funciona, i s'està estudiant la possibilitat de fer un canal infantil, en un sector en què hi haurà una lluita aferrissada, i jo crec que és un canal estratègic per a la llengua catalana. I això, més els intercanvis amb Balears, que actualitzarem al gener en l'entorn digital, un dels nostres canals de TDT estarà ocupat per IB3, més el que acabi passant amb Canal 9 i TV3 al País Valencià, es configurarà l'oferta del 2009.

L'acord de reciprocitat no s'aplica encara, ¿es podrien prendre mesures idèntiques de supressió de Canal 9 a Catalunya?
Com ens va demanar el govern, a partir de l'estiu vam començar a distribuir el senyal de Canal 9 a Catalunya a través de la TDT com un gest de distensió i l'únic que hem assenyalat és que si l'acord no es concreta, la situació cada dia és més asimètrica. En aquests moments, la reciprocitat no se signa perquè el govern de l'Estat ha cedit a les pressions de les televisions privades que estan clarament en contra d'aquest tipus d'acords i no ha habilitat el decret que ha de permetre avançar un dels múltiplex al País Valencià. Espero que una vegada passi el tsunami del finançament hi hagi les condicions perquè el govern català i l'espanyol parlin a fons d'aquest tema. Però la pressió del sector privat és molt forta, perquè a aquells que tenen un mercat de 45 milions de persones els produeix pànic escènic que algú tingui mercats de 13 milions, que és una tercera part del seu pastís.

Per tant, no és una qüestió política?
Sí, esclar, és una qüestió política, de la pressió d'un lobby sobre un govern, que en un moment de crisi econòmica, en lloc d'escoltar els governs català i valencià és més receptiu a les pressions del lobby.

El govern valencià està en la mateixa línia que el català?
Pel que ens diu el conseller de Cultura de la Generalitat, el govern valencià està absolutament decidit a signar l'acord de reciprocitat.

Però estan permetent el tancament de repetidors.
Estan exercint les seves competències d'autogovern, cosa que els que hi estem a favor hauríem de respectar. És evident que tot això va començar com una operació política preelectoral, però s'ha encarrilat un procés negociador. És veritat que la Generalitat podria no executar les sentències. S'instal·len certs mites derrotistes a Catalunya, però les comarques on no es pot veure TV3 són la minoria del territori del País Valencià.

Vostè creu que el model de TDT és viable?
S'ha canviat una perspectiva. L'espectre elèctric ha passat de ser un bé escàs a un bé abundant. Abans si tenies una freqüència tenies un negoci, ara estem passant per una etapa similar a la de la ràdio, en què hi ha moltes més freqüències i anem cap al quiosc. El negoci no estarà a tenir la xarxa de distribució, sinó a tenir les marques i els continguts. Ara bé, no és obligatori ocupar l'espai radioelèctric, qui tingui un model de servei públic o negoci clar, sobreviurà, però no és obligatori ocupar l'espai.

Catalunya Ràdio s'arrisca a perdre el lideratge per primera vegada i hi ha un grup privat en català que sobresurt en les audiències.
En principi la competència no m'espanta, però qui amenaça el lideratge de Catalunya Ràdio des de fa molts anys no és un operador en català sinó en espanyol. S'ha instal·lat el mite que algú és segon quan és tercer. Em sembla que fa tres anys es va produir una operació de descapitalització de Catalunya Ràdio perquè van marxar professionals, programes i marques. La meva anàlisi és que RAC1 està al final d'un cicle i nosaltres al principi del segon. RAC1 gaudeix de les operacions de fa dos o tres anys, i nosaltres estem construint una oferta competitiva que ens asseguri el manteniment del lideratge, que no el veig amenaçat. S'ha instal·lat una certa idea de decadència que no és certa.

Què pot fer la CCMA per donar-li un tomb a aquesta idea?
La CCMA ha fet el que li tocava, una de les primeres decisions del consell de govern va ser augmentar la inversió per millorar la xarxa de distribució, però porta el seu temps. La segona ha estat donar suport als canvis de programació proposada per la direcció de Catalunya Ràdio. La tercera, mantenir i fins i tot augmentar el pressupost. I la quarta aprovar un nou organigrama que intenta fer front als reptes de Catalunya Ràdio. El més prudent és deixar que aquestes decisions donin els seus fruits.

La gestió del dia a dia de la CCMA respon als criteris de despolitització que marca la nova llei?
En el dia a dia, hi ha un debat professional i empresarial, no polític. Hi ha components polítics, però hem aconseguit que els debats es fonamentin en criteris professionals.

El president del CAC, Josep Maria Carbonell, deia que TV3 és més independent del govern ara que mai.
No sóc l'autoritat reguladora i no em puc posicionar. Però crec que TV3 està prenent decisions professionals. També vull aclarir que ningú va parlar mai de despolitització de la CCMA, sinó de desgovernamentalització. Són conceptes diferents. La Corporació no té sentit si no s'entén com una operació política, en el bon sentit de la paraula. Penso que hem fugit de sectarismes i partidismes excessius, el perill que tothom va albirar de repartiment entre partits no s'ha produït. Estem davant d'un projecte polític, del conjunt del Parlament de Catalunya.

Com és que encara no s'ha creat el consell assessor de continguts i programació?
Nosaltres ja vam advertir al Parlament que el termini s'acabava al juliol i no en tenim més notícies, l'ha d'aprovar el Parlament.

Modificaran el reglament lingüístic de TV3 per evitar que s'utilitzi el castellà en determinats espais, com en les entrevistes?
Nosaltres creiem que hi ha algunes qüestions que són motiu de polèmica recurrent que s'han de focalitzar i resoldre amb l'elaboració d'un llibre estil de la CCMA. Els llibres d'estil serveixen per conciliar criteris editorials i criteris professionals, i aquesta guia també ha de resoldre alguns conflictes, de manera que el resultat que veuen els espectadors no depengui de la conjuntura, sinó de la coherència entre tots els mitjans de la CCMA.

Aquest llibre d'estil ha de blindar el mapa del temps a TV3
El llibre d'estil, un dels projectes del 2009, ha de comptar amb el suport majoritari del Parlament. La CCMA té dues missions, garantir el servei públic audiovisual als ciutadans, i ser el principal motor de continguts en llengua catalana en l'entorn global. Aquestes són les dues columnes bàsiques. Els mitjans ofereixen el temps dels llocs on es distribueixen. Si TV3 i Catalunya Ràdio aconsegueixen tenir una distribució legalitzada en tot l'àmbit lingüístic donaran el temps dels llocs on arriben.

La nova llei de la CCMA demana que es concreti l'emissió de publicitat. Tenint en compte que el temps d'anuncis és una de les principals queixes dels espectadors, es preveu una reducció de la publicitat?
Nosaltres som l'única televisió de l'Estat espanyol que compleix la llei, que a més és més restrictiva que la directiva europea, que marca 12 minuts de publicitat per hora, mentre que la llei catalana és de 10 minuts i els complim. Aquest debat ha provocat que el Tribunal d'Estrasburg obri un procés conra el regne d'Espanya perquè no fa res perquè els operadors compleixin la llei en termes de publicitat. No em nego a parlar dels 10 minuts, però en un entorn en què tothom compleixi la llei. Estem molt tranquils perquè estem per sota de la directiva europea i ens permet un finançament suficient. És que les televisions espanyoles n'estan fent 18 i més per hora. Quan tothom arribi on som nosaltres, cosa que representa un esforç molt important, ja veurem. I si ha de canviar la normativa, ja veurem què ens costa la CCMA a tots els catalans.

Per què l'Estat espanyol no aplica la llei?
Per l'absència d'una autoritat reguladora. Cada vegada que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fa alguna cosa, la premsa espanyola el tracta com un ésser estrany, però l'anomalia és l'Estat espanyol dins la UE. El més estrany no és tenir CAC, sinó no tenir-ne. El ministeri d'Indústria no té mitjans ni voluntat política per exercir les competències que la directiva europea dóna als Estats i que els Estats civilitzats encomanen a autoritats reguladores independents.