"Pitt és més que una cara bonica"

David Fincher no ha rebentat mai la taquilla, però ha firmat autèntics films de culte com Seven, El club de la lluita i L'habitació del pànic. Obstinat, obsessiu, intransigent i a la vegada brillant, s'ha guanyat la reputació de ser un dels directors més influents del moment actual. Les seves ànsies d'innovar l'han portat aquesta vegada a dirigir El curioso caso de Benjamin Button, pel·lícula nominada als Oscars en 13 categories, en la qual Fincher torna a confiar en un dels seus actors preferits: Brad Pitt.

La seva pel·lícula és una història força original, inspirada en un relat homònim de F. Scott Fitzgerald escrit el 1924. ¿Considera que a Hollywood hi falten bones idees?
La meva motivació és fer sempre coses que no he fet mai abans. M'agrada anar a contracorrent. Algú em va donar el guió i em va dir: "És una gran història, no sé com faràs una cosa així...". El vaig llegir i em vaig emocionar. Cap director té idees o pensa fer pel·lícules en resposta a altres que veu al voltant. Cadascú té les seves motivacions. Crec que la qüestió no és pensar què pot agradar al públic, sinó què t'agrada a tu com a director. Seria fabulós que la gent anés al cinema independentment del tema o la duració de la pel·lícula. Però estem en el negoci de la distracció i al públic li interessa anar al cinema amb una hamburguesa, patates i un refresc de cola i preguntar si aquesta pel·lícula s'assembla a aquella altra o no.

Per què s'ha trigat 85 anys a adaptar al cinema una història així, en què un home [Benjamin Button] neix vell i va rejovenint amb el pas del temps?
Per diverses raons. Els drets sobre l'argument han canviat un parell de cops de propietaris i molts van intentar portar-la al cine molt abans. Per exemple, Steven Spielberg, Ron Howard i Spike Jonze. Tom Cruise i John Travolta van sonar com a actors principals. Però al final va faltar un bon guió adaptat com el que va escriure per a mi Eric Roth.

¿O ha estat la falta de la tècnica necessària per cobrir 80 anys de vida amb un sol actor?
Sí, naturalment, fa cinc o sis anys no hauria estat possible. Hauria sortit ridícul, sense els efectes especials que tenim ara. Ha estat un gran desafiament envellir i rejovenir Brad Pitt. Ha resultat molt car. Només en els efectes visuals hi hem invertit 30 milions de dòlars. Pitt va posar com a condició poder interpretar les diferents etapes del seu personatge i era allà amb tot el cos sempre. Trigàvem cinc hores a posar-li el maquillatge i dues a treure-l'hi.

Què aporta una estrella com Pitt a una pel·lícula així?
M'agrada treballar amb gent que tenen molta confiança en si mateixos davant la càmera, que tenen personalitat i criteri per debatre la idea de la pel·lícula i comprometre-s'hi. Amb Brad Pitt hem coincidit a Seven i El club de la lluita i sabem que ens podem comunicar molt bé.

¿Creu que Pitt transcendeix el paper de cara bonica? En el Benjamin Button original es pot sentir repulsa per un home que neix vell. ¿Pitt no elimina aquest factor?
No es tracta de ser lleig, sinó d'una persona que és condemnada a rejovenir quan al seu voltant la gent envelleix i mor. I qui pensi que Pitt és només una cara bonica és horrible, no ha vist les seves pel·lícules. Pitt ha de suportar que té una vida molt observada, però la bona notícia és que cada cop que fa una pel·lícula demostra les seves virtuts.

Aquest conte de Benjamin Button no té res a veure amb els seus registres anteriors...
Sembla que hagi de ser el noi dels thrillers, però he fet sis pel·lícules molt diferents. Al capdavall aquesta última també parla de la vida real i de la mort, com les altres.