'La teta asustada', de Claudia Llosa, guanya l'Ós d'Or a la Berlinale
Berlinale
La directora peruana afincada a Barcelona Claudia Llosa ha estat la guanyadora de l’Ós d’Or a la Berlinale d’aquest any per la pel·lícula La teta asustada. L’empresa catalana Oberón Cinematográfica ha coproduït aquest film rodat a Lima, en què han participat també l’ICIC i TV3. Té com a protagonista una noia de llengua i cultura quítxua que entra a treballar com a serventa a la mansió d’una pianista.
La pel·lícula està parlada en bona part en quítxua, i reivindica la cultura dels cholos (indis) peruans. Tot i que comptava per a algun premi, l’Ós d’Or sembla que va agafar per sorpresa tot l’equip, alguns membres del qual no podien ocultar les llàgrimes. Claudia Llosa, que va protagonitzar la que potser ha estat la millor roda de premsa d’aquest festival, es va quedar gairebé sense paraules en recollir el premi. L’actriu protagonista, Magaly Solier, tampoc podia contenir les llàgrimes, però va trobar forces per dir unes emotives paraules i cantar en quítxua (a més d’actriu és cantant). El director i productor català Antonio Chavarrías, més serè, va dir a la cerimònia que “ja era un premi per a nosaltres ser a Berlín, ara ens sentim immensament agraïts”. La pel·lícula es va estrenar divendres a Catalunya.
El director de Gigante, l’argentí establert a l’Uruguai Adrián Biniez, també va tenir feina per reprimir l’emoció. La seva opera prima es va endur finalment tres guardons: un dels dos grans premis del jurat, el premi Alfred Bauer (compartit ex aequo amb Andrej Wadzja per Tatarak) i el guardó a la millor contribució artística. Biniez no es podia creure que havia de pujar per tercera vegada a dalt de l’escenari: “Vull que vingui la meva mare! No sé que més puc dir”, va deixar anar. Gigante està protagonitzada per un guàrdia de seguretat que treballa en un hipermercat i utilitza les càmeres de vigilància per observar una de les treballadores de la neteja, de qui està enamorat.
Al passat Festival de Cannes es va comentar l’efervescència del cinema que s’està fent a Amèrica Llatina, però ha estat la Berlinale qui ha consagrat dos joves directors d’aquest continent. És la segona pel·lícula de Claudia Llosa i la primera d’Adrián Biniez. L’Ós d’Or de l’any passat ja va anar a parar a mans del director brasiler Jose Padilha per Tropa d’elit. El jurat d’aquesta edició ja va avisar que mirarien cap al cinema compromès, i La teta asustada és un film clar en aquest aspecte.
El cinema de l’Iran està més consagrat al circuit de festivals i a les sales occidentals, però ahir encara va fer un pas més. El cineasta iranià Asghar Farhadi va rebre el premi a la millor direcció per Darbareye Ellie. L’actriu Birgit Minichmayr i la directora Maren Ade van cobrir la quota germànica amb el seu premi a la interpretació femenina i un dels dos premis del jurat, pel film Alle Anderen. Lògicament, va ser un dels premis més aplaudits a la gala celebrada al Berlinale Palatz, tot i ser una de les pel·lícules que menys comptaven per al palmarès.
El xou de Kouyate
London river sortia com a favorita a moltes travesses, però es va haver de conformar amb el premi a la millor interpretació masculina per a Sotigui Kouyate. L’actor de Mali encarna un pare africà a la recerca del seu fill desaparegut a Londres el dia dels atemptats del juliol del 2005. Kouyate va exprimir al màxim els moments de glòria que li va oferir la Berlinale: es va asseure amb el micro i va estar més d’un quart d’hora agraint el premi, parlant de l’Àfrica i explicant històries de la seva terra.
Isabel Coixet, membre del jurat d’aquest any, va lliurar el premi a la millor contribució artística al film Katalyn Varga, film rodat a Transsilvània que ha dirigit el britànic Peter Strickland.
The messenger, títol que fa referència als encarregats d’informar les famílies de les morts a la guerra de l’Iraq, era la producció nord-americana que més havia agradat a la crítica internacional de les cinc a concurs, i el jurat també ho ha vist així: ha estat l’única present en el palmarès, amb el premi al millor guió.
El poc risc assumit per la selecció d’aquest any, que aposta per la narrativa convencional, probablement té a veure amb el rècord absolut d’espectadors d’aquesta edició. S’han venut 270.000 entrades, 30.000 més que l’any anterior, repartides entre les 200 pel·lícules que s’han projectat a les diferents seccions.