Albert Sáez creu que l’objectiu de la supressió de la publicitat a TVE "no és que la televisió pública deixi de tenir ingressos publicitaris, sinó audiència"

La supressió de la publicitat a RTVE “és una mesura ineficient i improvisada que no aconseguirà l’objectiu que en principi perseguia: transvasar la inversió publicitària de TVE a les cadenes privades". És l'opinió del president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Albert Sáez. Segons el seu punt de vista, "l’objectiu final de la mesura no és que la televisió pública deixi de tenir ingressos publicitaris, sinó audiència". "Es vol realment que els mitjans públics tinguin una incidència social residual?”, es pregunta Sáez. En el cas de la CCMA, ha afirmat que “la desaparició de la publicitat faria inviables els mitjans públics catalans.”

El màxim responsable de la CCMA ha fet aquestes declaracions aquest dimarts en el curs Contingut i abast de la llibertat d’expressió en l’era digital, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona amb el patrocini del CAC i la col·laboració de Catalunya Ràdio.

En la seva intervenció, ha reclamat la necessitat de “precisar molt més i ser més contundents en les obligacions de servei públic dels mitjans privats” per garantir la protecció del dret a la informació. En referència al projecte de la nova llei general audiovisual, Sáez ha advertit que “l’actual proposta legislativa crea una asimetria exagerada entre les obligacions que s’imposen als titulars públics i als privats. És evident que els públics han de tenir-ne més, però no totes”.

La seva proposta és que hi hagi “unes regles comunes amb independència de la titularitat dels mitjans. Si no hi ha un terreny comú, els mitjans públics seran residuals i seran els únics que protegiran el dret fonamental que és la informació", quan les empreses privades també han de tenir obligacions de servei públic perquè també tenen "incidència directa sobre la pluralitat del sistema democràtic".

Segons Sáez, “la regulació del sector audiovisual espanyol és un procés llargament ajornat i necessari, però s’està fent de la pitjor manera possible: on calien solucions a llarg termini, s’estan adoptant solucions a curt termini i per la via del decret d’urgència. Estem definint el mapa audiovisual a trossos i amb una mirada molt curta.”

Un altre problema és que “la proposta espanyola deixa en mans del govern la resolució dels concursos d’atorgament de llicències d’emissió i dóna molt poques atribucions al futur Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals elegit pel Congrés dels Diputats". "Remetre l’atorgament de llicències a la llei de contractes de l’Estat és no admetre que estem en una matèria especialment sensible", ha afegit.