Cultura
Vallmitjana, per fi!
Joan Castells dirigeix al TNC 'El casament d'en Terregada', una obra de 1913 que retrata els baixos fons de la capital catalana. Recupera l'argot dels quinquis barcelonins
Per llegir el glossari amb l'argot de l'obra, cliqueu aquí
Juli Vallmitjana (1873-1937) és un d'aquests autors maltractats per la història de la literatura catalana, però que gràcies a la feina executada en els últims anys per Enric Casasses, Albert Mestres i Joan Castells està tornant a l'actualitat, amb la reedició de la seva narrativa i el teatre. Són precisament Mestres i Castells els artífexs de l'entrada de Vallmitjana al TNC amb una obra, El casament d'en Terregada, que es pot veure fins al 22 de novembre a la sala petita i que és, de fet, un recull d'una peça curta homònima, un monòleg i una novel·la, Sota Montjuïc. Totes amb un comú denominador, en Terregada, un quinqui de Gràcia que va existir realment i amb el qual Vallmitjana va fabular.
Mestres recorda que l'autor provenia del Modernisme –"era amic de Casas i Nonell, a qui li va presentar les prostitutes que pintaria després"–, però que en un moment donat "se li va girar el cap". "És un escriptor inclassificable en la literatura catalana i espanyola del seu temps", afegeix Mestres, que és qui ha construït la dramatúrgia d'aquest El casament d'en Terregada.
Pocs escriptors d'aquella època es van dedicar a retratar el submón urbà com ho va fer Vallmitjana. Després vindrien Genet, Bataille o Sagarra, quan ja ningú no se'n recordava, de l'autor de La Xava. Vallmitjana, de fet, posa una nota a l'obra en l'inici de l'acte I: "Qui no hagi estat pels barris baixos, no s'atreveixi a representar l'obra". Castells assegura que han fet treball de camp, "posant el nas al Raval" i documentant-se molt sobre l'època, primers del segle XX.
Una de les coses més impressionants d'aquesta obra és la llengua que fan servir els personatges, un argot que ha desaparegut. "Vallmitjana troba un equilibri dificilíssim entre una llengua hermètica, que utilitzaven els criminals enmig de la gent, i una col·loquialitat que manté el públic al límit", indica Mestres.
Però, qui és en Terregada? Castells explica que era "una persona de Gràcia que Vallmitjana coneixia i que es trobava al límit de la indigència". Els personatges de l'obra són, per tant, "bruts, instintius, primaris, viciosos, és a dir, contemporanis", subratlla el director de la peça. Amb ells, afegeix, "pots entendre ara la violència que hi ha a la sortida d'una discoteca". Tot això ha obligat els actors a portar a terme un gran esforç, no sols per la llengua dels personatges, sinó també per la mena de gent que encarnen. "Hem lluitat per intentar trobar la humanitat d'aquesta gent", diu Ernest Villegas, l'encarnació de Terregada.
Juli Vallmitjana (1873-1937) és un d'aquests autors maltractats per la història de la literatura catalana, però que gràcies a la feina executada en els últims anys per Enric Casasses, Albert Mestres i Joan Castells està tornant a l'actualitat, amb la reedició de la seva narrativa i el teatre. Són precisament Mestres i Castells els artífexs de l'entrada de Vallmitjana al TNC amb una obra, El casament d'en Terregada, que es pot veure fins al 22 de novembre a la sala petita i que és, de fet, un recull d'una peça curta homònima, un monòleg i una novel·la, Sota Montjuïc. Totes amb un comú denominador, en Terregada, un quinqui de Gràcia que va existir realment i amb el qual Vallmitjana va fabular.
Mestres recorda que l'autor provenia del Modernisme –"era amic de Casas i Nonell, a qui li va presentar les prostitutes que pintaria després"–, però que en un moment donat "se li va girar el cap". "És un escriptor inclassificable en la literatura catalana i espanyola del seu temps", afegeix Mestres, que és qui ha construït la dramatúrgia d'aquest El casament d'en Terregada.
Pocs escriptors d'aquella època es van dedicar a retratar el submón urbà com ho va fer Vallmitjana. Després vindrien Genet, Bataille o Sagarra, quan ja ningú no se'n recordava, de l'autor de La Xava. Vallmitjana, de fet, posa una nota a l'obra en l'inici de l'acte I: "Qui no hagi estat pels barris baixos, no s'atreveixi a representar l'obra". Castells assegura que han fet treball de camp, "posant el nas al Raval" i documentant-se molt sobre l'època, primers del segle XX.
Una de les coses més impressionants d'aquesta obra és la llengua que fan servir els personatges, un argot que ha desaparegut. "Vallmitjana troba un equilibri dificilíssim entre una llengua hermètica, que utilitzaven els criminals enmig de la gent, i una col·loquialitat que manté el públic al límit", indica Mestres.
Però, qui és en Terregada? Castells explica que era "una persona de Gràcia que Vallmitjana coneixia i que es trobava al límit de la indigència". Els personatges de l'obra són, per tant, "bruts, instintius, primaris, viciosos, és a dir, contemporanis", subratlla el director de la peça. Amb ells, afegeix, "pots entendre ara la violència que hi ha a la sortida d'una discoteca". Tot això ha obligat els actors a portar a terme un gran esforç, no sols per la llengua dels personatges, sinó també per la mena de gent que encarnen. "Hem lluitat per intentar trobar la humanitat d'aquesta gent", diu Ernest Villegas, l'encarnació de Terregada.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.