Ràdio 4 torna a agonitzar convertida en radiofórmula a l'estiu

La crisi a Ràdio 4 continua i les promeses sobre l'aposta per la seva continuïtat tornen a estar a l'aire. La setmana passada una gran part dels programes que estan en antena van rebre la notificació que deixarien d'emetre a partir de l'1 de juliol. Els que no van rebre cap comunicació, quan falta un mes per començar les vacances, encara no saben si tenen garantida la seva continuïtat al setembre.

Entre els programes que desapareixeran de la graella hi ha Fes ta festa i Pachamama, que porten prop de 20 anys en antena, i també es tem per la continuïtat de L'altra ràdio, amb 25 anys d'emissió. A més, a partir de l'1 de juliol i fins al setembre, l'emissora només oferirà sis hores de programació pròpia en dues franges horàries, de 7 a 11 del matí i de 19 a 23h de la nit. La resta d'hores, Ràdio 4 es convertirà en una radiofórmula en català.

La incertesa sobre el futur de Ràdio 4 inquieta els treballadors, que divendres van celebrar una assemblea i que ultimen un comunicat de premsa per denunciar el “desmantellament” de l'emissora. La directora de RNE a Catalunya, Montse Melià, assegura que la programació light a l'estiu la "fan totes les emissores"  perquè els professionals puguin marxar de vacances i nega que Ràdio 4 es converteixi en una radiofórmula, però sí que admet que s'oferirà "música programada amb l'ordinador".

Melià, a més, ha confirmat que al setembre es canviarà tota la programació de l'emissora per “reforçar l'oferta pública en català”. La directora de RNE a Catalunya, que assegura que la nova graella li suposa “un repte”, justifica els canvis per la “redimensió” que des de Madrid s'ha fet de RNE a Catalunya. Segons els últims càlculs de la Corporació RTVE, l'emissora pública a Catalunya ha de tenir 80 persones de plantilla, més sis treballadors (tècnics i electricistes) que depenen de Madrid.

Aquesta nova reducció de la plantilla respon, segons remarca Melià, als acords a què van arribar treballadors i direcció de RTVE abans de l'inici de l'expedient de regulació d'ocupació, que ha fet reduir a gairebé la meitat el nombre de treballadors en tres anys. A més, Melià recorda que fa dos anys Ràdio 4 estava amenaçada de mort, ja que des de Madrid no s'apostava per la seva supervivència. La pressió política i social va salvar-la en l'últim moment i des de llavors sembla, segons indiquen els seus treballadors, que vagi a la deriva.

Per Melià, així com COMRàdio és municipalista i Catalunya Ràdio generalista, Ràdio 4 ha d'intentar trobar “una raó de ser” dins de la ràdio pública en català.

Els treballadors lamenten que “no s'hagi deixat temps per consolidar els programes” estrenats al setembre i veuen la supressió de programes emblemàtics de l'emissora com una mostra més del “desmantellament” de Ràdio 4 i d'esborrar-ne “l'esperit”.

Segons la directora de l'emissora, amb la plantilla actual no es pot mantenir la programació estrenada aquesta mateixa temporada per falta "de pressupost i de gent”. A partir d'ara, doncs, se suprimiran els programes que tenen contractes d'obra, encara que n'hi hagi diversos que porten molts anys en antena.

“Tots els canvis són problemàtics i entenc que els treballadors s'ho agafin amb preocupació”, remarca Melià, però assegura que no és veritat que s'estigui “desmantellant” Ràdio 4, sinó “al contrari” s'està elaborant una “programació més adient”. “Els continguts de la graella els volem mantenir, però volem reforçar el sentit de l'oferta pública i el sentit de la nostra existència”, explica Melià sense voler entrar a detallar el significat d'aquestes paraules.

El president del comitè d'empresa, Manolo Navarro, qüestiona la retallada de plantilla i es pregunta si en un futur es continua reduïnt el personal “quina ràdio podrem fer?”. També reitera les paraules expressades a l'AVUI.cat el desembre passat quan va assegurar que “sembla que estiguin esperant que Ràdio 4 es mori sola”.

En el comunicat consensuat per l'assemblea de treballadors, també es qüestiona la intenció verbalitzada des de Madrid per “apostar” per Ràdio 4, sobretot quan cada vegada hi ha “menys personal i menys pressupost”.