Albert Ferrer Orts
Historiador de l'Art
“En valencià puc dir les coses amb més profunditat”
Albert Ferrer Orts (Meliana, 1965) és doctor en Història de l'Art i columnista de l'edició digital d'El Punt-Avui. És autor de Fum de botja i Les cartoixes valencianes, entre altres.
—Un historiador de l'art amb columna pròpia en un diari ha d'escriure necessàriament sobre art?
—“L'art i la conservació del patrimoni cultural és allò que, per deformació, potser domine més, però la llengua, la natura que ens és més pròxima i, sobretot, les reaccions de l'ésser humà davant la vida són els temes que més m'atrauen”.
—Per què en valencià?
—“El valencià és la meua llengua mare, i és en aquesta llengua com millor i més profundament puc dir les coses. Així de fàcil”.
—Qualificaria el seu estil d'original?
—“Sí, per una raó: no hi ha altre com jo. Si et fixes bé en qualsevol columnista, podem escriure del mateix tema, inclús podem arribar a la mateixa conclusió, però l'enfocament i la forma de dir-ho segur que és dispar”.
—A sovint utilitza expressions populars, frases fetes i refranys, pensa que són la millor forma d´exemplificar els continguts?
—“La fraseologia popular té la virtut de dir molt en poques paraules i eixa, per a mi, és la literatura més pura i directa”.
—Creu en la inspiració?
—“La inspiració és, en essència, fruit de la capacitat de treball i superació. Hi ha grans treballadors que, a més, són brillants; la majoria, però, fem el que bonament puguem i, per què no dir-ho també, el que ens deixen”.
—Pensa que domina les paraules? O de vegades elles li dominen?
—“Si jo poguera dominar-les... Jo solament pretenc dominar, si és pot dir així, els temes sobre els que escric. La resta són paraules que van i venen”.
—És vosté amant de la poesia?
—“Sóc un poeta que sovint no llig poesia, però que –com tot ésser humà— té eixa vena per conrear. Sense poesia, què hi seria de la literatura? Estic convençut que res no seria el mateix”.
—Què es pot fer per atraure els lectors cap a la bona literatura i no només cap als best-sellers?
—“Crec que el tema literari és només una de les puntes de l'iceberg d'un problema molt més ampli i de calat: la concentració en poques mans de la informació, l'opinió i la creació. Els best-sellers són un filó per a les grans editorials. És igual que l'estil de l'autor siga dolent, que la temàtica siga qüestionable, que la trama puga millorar-se i que el preu dels llibres siguen abusius”.
