Mor Éric Rohmer als 89 anys d'edat

El cineasta Éric Rohmer, figura de la Nouvelle Vague del cinema francès als anys 60, ha mort aquest dilluns a París als 89 anys d'edat. La seva llarga trajectòria ha deixat a les nostres filmoteques 50 pel·lícules d'un dels autors més personals i creatius del cinema contemporani.

Primers anys
Nascut el 4 d'abril del 1920 a Nancy (Lorena, França) amb el nom de Jean-Marie Maurice Schérer, es va llicenciar en literatura i filosofia. Als anys 40 va treballar com a professor de literatura i periodisme gràfic i el 1946 va publicar la seva única novel·la, Elisabeth, amb el pseudònim de Gilbert Cordier. Éric Rohmer és el nom que adopta per dues de les seves grans referències artístiques: el director de cinema austrohongarès Erich von Stroheim i el novel·lista britànic Sax Rohmer, autor de la sèrie Fu Manxu.

El 1950, any en què filma el seu primer curtmetratge, Journal d'un scélérat, va fundar amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette la revista de crítica cinematogràfica Gazette du Cinema. Durant aquests anys va mantenir una relació intel·lectual constant amb directors com Claude Chabrol, Alain Resnais i François Truffaut. És amb el primer que escriu el llibre Hitchcock, els seus primers quaranta-quatre films.

El signe del lleó (1959) és el seu primer llargmetratge. El cinema d'Éric Rohmer es caracteritza per la seva simplicitat i agudesa intel·lectual, la recerca de realisme i l'anàlisi de la conducta humana, amb pel·lícules de gran intimisme, frescor i simplicitat narrativa. 

'Sis contes morals'
La primera de les tres grans etapes en què es pot dividir la seva obra recull la sèrie de films de la dècada dels 60 batejats amb el nom de Sis contes morals. Rohmer hi aborda una temàtica constant en tota la seva carrera, la banalitat de la vida entorn de les paraules buides i les accions que duen a terme els individus per canals que desafien la seva pròpia identitat i voluntat.

El primer reconeixement al seu treball arriba el 1967, quan La col·leccionista va ser nominada al Festival Internacional de Cinema de Berlín i hi va obtenir els premis a millor pel·lícula del públic jove i el premi especial del jurat. Tres anys després, el 1970,  va ser nominat a l'Oscar per la millor pel·lícula en llengua no anglesa per La meva nit amb Maud.

Comèdies i proverbis
Entre el 1981 i el 1987, rere l'èxit de la seva adaptació de La marquesa d'O, Rohmer va filmar una segona saga formada per set obres, entre les quals destaca la seva pel·lícula més personal i de més èxit, El raig verd (1986). Aquesta etapa està marcada per una posició més optimista, amb un aire de cinema post-Nouvelle Vague, amb una constant d'amargor que finalitza en pel·lícules esperançadores on els personatges busquen arribar a un objectiu. 

'Contes de les quatre estacions'
L'última saga de Rohmer comença el 1990, s'anomena Contes de les quatre estacions i s'endinsa, partint de les estacions de l'any, en històries de relacions humanes que tenen l'amor com a protagonista. 
La seva última pel·lícula, Romanç d'Astrea i Celadó, va ser presentada el 2007 al Festival de Venècia.

Rohmer, personalitat
Poc n'ha deixat saber, Éric Rohmer, de la seva personalitat. Com a persona introvertida que era, no concedia entrevistes als mitjans ni acostumava a assistir a festivals de cinema o entregues de premis, per tal de no resultar reconegut i poder caminar tranquil pels carrers de París. És per això que també treballava amb el mateix petit equip de producció i realització en les seves diferents pel·lícules.