1714: últim intent

Aquest 13 d’agost es com­plei­xen 295 anys de la deno­mi­nada Bata­lla de Tala­manca. Era el 1714 i va ser l’última victòria mili­tar cata­lana. En aquest cas, de les for­ces que com­ba­tien con­tra les tro­pes his­pa­no­fran­ce­ses de Felip V que feia més d’un any que asset­ja­ven Bar­ce­lona i domi­na­ven la major part del ter­ri­tori català.

L’epi­sodi és reco­llit en un tre­ball monogràfic de Fran­cesc Serra i Gus­tau Erill que, amb el títol La dar­rera victòria de l’exèrcit català. La bata­lla de Tala­manca (1714) (Farell Edi­tors), ha estat edi­tat amb el suport de l’Ajun­ta­ment de Tala­manca. Serra i Erill van ini­ciar la seva recerca a par­tir de la carta que Antoni Des­valls i de Vergós, Marquès del Poal i coman­dant en cap de les for­ces mili­tars cata­la­nes de fora de Bar­ce­lona, va enviar al Con­sell de Cent de la ciu­tat per anun­ciar la victòria. Amb codi xifrat, el coman­dant català adver­tia, a més, sobre el propòsit de tren­car les línies de setge al vol­tant de Bar­ce­lona per inten­tar inver­tir la marxa de la guerra de Suc­cessió, que estava a les aca­ba­lles. Antoni Des­valls va pro­var-ho sense èxit el 21 d’agost i la ciu­tat va capi­tu­lar tres set­ma­nes després. El 18 de setem­bre ho feia Car­dona, l’última plaça que va caure en poder de les for­ces borbòniques.

La des­cripció de la bata­lla ha ser­vit de base de diver­ses pros­pec­ci­ons en les pro­xi­mi­tats de Tala­manca que han permès tro­bar res­tes del com­bat (bales de plom, sibe­lles i objec­tes de metall) que con­fir­men la crònica del coman­dant català. “És l’última victòria de l’exèrcit català, però sobre­tot demos­tra que la resistència cata­lana con­tra els bor­bons va creure en les seves pos­si­bi­li­tats fins a l’últim moment”, afirma Fran­cesc Serra, coau­tor de l’estudi. Segons el seu com­pany, Gus­tau Erill, la carta del Marquès del Poal “era un codi de base numèrica de dos dígits. Cada número repre­sen­tava una lle­tra però, per fer-ho més difícil cada lle­tra tenia diver­sos números i cada ofi­cial una mica impor­tant tenia el seu codi par­ti­cu­lar” que el ser­vei d’espi­o­natge del Con­sell de Cent s’encar­re­gava de des­xi­frar.

L’alcalde de Tala­manca, Josep Tarín, con­fia que el tre­ball serà un ele­ment de “recu­pe­ració de la memòria històrica”, però també una eina de la ruta històrico-turística del 1714. La cul­mi­nació seria un monu­ment d’home­natge als herois que van par­ti­ci­par en aquesta bata­lla per les lli­ber­tats naci­o­nals de Cata­lu­nya. En aquest últims anys ha anat crei­xent l’interès dels inves­ti­ga­dors per apro­fun­dir i acla­rir els fets de la guerra que va cul­mi­nar amb l’anor­re­a­ment de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Un altre inves­ti­ga­dor, Xavier Rubio Cam­pi­llo, ha ela­bo­rat la seva tesi doc­to­ral sobre els epi­so­dis de 1714 a Tala­manca.