"Al Grec li cal la independència per créixer"

Ricardo Szwar­cer va aga­far fa tres anys les reg­nes del fes­ti­val Grec, i l'any pas­sat va patir una forta sotra­gada després que els assis­tents a l'espec­ta­cle inau­gu­ral rebes­sin el final d'Història d'un sol­dat amb una tre­menda xiu­lada. El 20 de juny comença la cita esti­val bar­ce­lo­nina per anto­nomàsia. En par­lem.

¿Ja s'ha recu­pe­rat de la xiu­lada de l'any pas­sat?
Sí. Va ser un inci­dent que ens ha por­tat a una pro­funda reflexió. I la prova és la pro­gra­mació d'aquest any. He de dir, tan­ma­teix, que no m'he arron­sat.

Quina ha estat la reflexió?
Hem ana­lit­zat quin va ser el nos­tre error de par­tida. Una de les dades que he per­ce­but és que un públic com el de l'ober­tura no és el millor per a Stra­vinsky, i una obra molt pro­pera a l'òpera. Era una música difícil, més enllà de la qua­li­tat de l'espec­ta­cle.

Amb un cop d'ull, sem­bla que el pro­grama italià d'enguany és més interes­sant que l'anglès del 2008.
Sí. Tenim un espec­tre més ampli d'arts, amb tea­tre, dansa, circ, música. I veiem que a la gent li interessa, perquè anem molt bé en la venda anti­ci­pada d'entra­des. Volia que el públic tingués una visió glo­bal del que s'està fent a Itàlia ara. I he fet un tall trans­ver­sal, fugint dels meus gus­tos per­so­nals.

¿Hi ha el millor de Cata­lu­nya en aquest Grec?
Tenim una impor­tant cons­tel·lació d'estre­lles, però he de dir que no els he bus­cat de manera indi­vi­dual i que m'agra­da­ria haver introduït més ele­ments de la nova dra­matúrgia. És bo, per exem­ple, que Pau Miró pugui mos­trar durant el fes­ti­val l'última part de la seva tri­lo­gia. També està bé que Lluís Pas­qual faci front a una sar­su­ela per pri­mer cop a la seva vida al Grec.

També serà el Grec més català dels que ha pro­gra­mat vostè. Tin­drem Pla, Vinyoli, Sagarra...
Això és una cosa que em com­plau. Una de les coses que he detec­tat des que sóc a Bar­ce­lona és l'atracció del públic pel gènere poètic. La poe­sia és popu­lar i vull apro­fi­tar aquesta relació entre la poe­sia i el tea­tre que és tan única de Cata­lu­nya.

Té fama de ser un dur nego­ci­ant, d'haver fora­gi­tat alguna patum local.
El pri­mer any em van arri­bar més de 300 pro­pos­tes, i la cosa no ha fet més que min­var. Jo miro d'escol­tar tot­hom. No tinc con­di­ci­o­na­ments de cap mena. No rebo pres­si­ons, ni polítiques ni dels pro­gra­ma­dors. I la gent ja sap cap on anem, quin fes­ti­val volem.

En els tres anys que porta com a direc­tor, però, no hi hagut cap obra de tea­tre en català al Tea­tre Grec.
És veri­tat. És una cosa que no he fet expres­sa­ment. Aquest any, he de dir que l'Èdip que hi farà Geor­ges Lavau­dant s'ori­gina a par­tir de la relació per­so­nal que man­tinc amb ell. Nosal­tres no podíem pro­duir-lo sols i ens vam acos­tar al Tea­tro Español de Madrid, que és on s'estrena, en cas­tellà. Pel que fa al Don Car­los, que diri­geix Calixto Bieito, és una cosa que ens ve en cas­tellà des del Romea. Segur que l'any que ve ho resol­drem. És una assig­na­tura pen­dent.

Quan començaran a expor­tar pro­duc­ci­ons pròpies?
Expor­tar tea­tre de pro­ducció local, ja sigui en cas­tellà o català, no és fàcil. No obs­tant, estem tre­ba­llant en aquesta direcció. I també és veri­tat que per pro­duir en exclu­siva espec­ta­cles de gran for­mat, hau­ria de sacri­fi­car mol­tes altres coses. A més, no tenim estruc­tura de pro­ducció. L'any pas­sat ho vam inten­tar: vam fer tres pro­duc­ci­ons i gai­rebé vam morir en l'intent, ja que volíem uti­lit­zar recur­sos que no tenim. L'any que ve vol­dria posar en marxa una pla­ta­forma per als nous cre­a­dors d'aquí.

Què pot fer el Grec per créixer?
No és cap reve­lació que per créixer sens dubte seria impres­cin­di­ble asso­lir una inde­pendència nor­mal, tran­quil·la [de l'Ajun­ta­ment]. Seria, a més, la millor manera de posi­ci­o­nar-nos res­pecte als cen­tres cre­a­dors de la ciu­tat.

Enguany, per cert, hi ha més música que el 2008.
Té més pes, sí. La música és una vari­a­ble d'ajus­ta­ment. Segons l'ocu­pació de l'amfi­te­a­tre, n'hi pot haver més o menys.

¿Seguirà al seu càrrec més enllà del 2010?
Ja ho veu­rem. Con­ti­nuaré els anys que em pro­po­sin. Com he dit, no he vin­gut aquí per pro­mo­ci­o­nar la meva car­rera.