Malgrat tot, ‘la nave va’

Imagina’t que un dia arribes a port amb un supercreuer a una ciutat plena de roses i llibres. Imagina’t que la gent hi està celebrant l’amor pel carrer, eufòrica. Imagina’t que hi ha núvols, però que de tant en tant surt el sol i no fa calor. Imagina’t que les paraules que més sents són I’m sorry, Ho sento, Lo siento, quan amablement et trepitgen. Això és el que els ha passat a un miler d’italians que aquest any, per primer cop, han estat embarcats per la revista gratuïta Leggere tutti en un vaixell que els ha portat de Roma a Barcelona. Han fet la travessia amb cinc autors catalans que els han explicat què és Sant Jordi i ahir van poder viure la cada cop menys nostrada jornada en directe.

Ens els trobem al matí, a la seu de l’Institut Italià de Barcelona, fent-se una foto de grup, i per les cares que gasten es pot endevinar fàcilment els qui provenen de l’experiència literàrio-festiva a bord: estan blancs de cansament i qui sap si també de ressaca, però floten pel que han viscut.

El primer que enganxem perquè ens expliqui què ha passat realment al vaixell és Giovanni Feliciani, editor de Bibliosofica, que ha disfrutat molt “l’actuació de flamenc”. Ja hi som. No anem bé.

La presentadora dels actes, Giuliana Ubertini, sembla que sap més què ha de dir a l’AVUI i, amablement,
distribueix adjectius a tort i a dret: “Pau Faner és simpatiquíssim; Vicenç Llorca, musical; Eduard Márquez, suau, i Marc Pastor, fort”. La cinquena en discòrdia és Maite Carranza, però no ha coincidit amb la repartidora d’elogis Ubertini, que també ens diu que “els catalans ens han explicat fins a quin punt Sant Jordi és important per a la seva identitat”. Tranquils: els nostres nois han fet la feina.

Ho comprovem quan trobem Marc Pastor a l’estand de Leqtor.com del passeig de Gràcia. Els de la plataforma digital s’han empescat una idea perquè, per primer cop, els lectors tinguin relació amb els autors de llibres digitals el dia de Sant Jordi. Es tracta de fer-se una foto junts; la rebran via mail. Ens ho expliquen mentre miren de connectar-se al wifi del McDonald’s, que ha tingut la mala pensada de reformar l’aire condicionat precisament avui i la cosa no funciona. Els de la superplataforma superdigital hauran de recórrer al wifi de Pan’s & Company.

Són entrebancs de la tecnologia que no afecten gens el seu autor analògic a La Magrana, Marc Pastor, mentre mostra La mala dona en versió e-reader. L’escriptor de novel·la negra ens revela, per fi, el misteri del vaixell. Es veu que es va programar el flamenc i la poesia catalana a la mateixa hora. “Ostres! Una pugna cultural a alta mar?”, preguntem; resulta que sí i que la poesia va triomfar de valent, amb 150 persones de públic que s’alçaven per comparar els títols dels nostres normalment ignorats poetes a la llibreria de bord. “He signat llibres com xurros. A mitja lectura s’alçaven per comprar el llibre. No m’havia passat mai, i t’he de dir que Pau Faner i Vicenç Llorca van triomfar en el ping-pong poètic”, explica Pastor mentre defensa per enèsima vegada de què va el sarau muntat pels de Leqtor.com.

Busquem una altra veu, perquè no sigui dit que escombrem cap a casa. Eduard Márquez és a l’espai de Cruïlla de la llibreria Al·lots Petit Príncep. Signa la seva sèrie XXL per a joves i té Antoni Dalmases al costat, aquest any amb Remuntada. Márquez i Dalmases són tot un clàssic de la jornada i ja han establert un duel a veure qui signa més. Márquez es resisteix a fer morir d’enveja el seu company Dalmases quan arriba l’hora d’explicar-li la seva experiència marítima. Finalment opta per basar el relat en l’episodi més dur del viatge: “Vaig haver de veure el partit Inter-Barça envoltat de tifosi”; davant la insistència, confirma l’èxit de la iniciativa dels italians i dels autors convidats per l’Institut Ramon Llull perquè facin aquesta feina cos a cos de promoció de la festa catalana. Missió acomplerta: Ubertini confirma que volen exportar-la a Itàlia. Això sí: “Nosaltres ho farem al revés, les dones rebran el llibre i els homes la rosa”. No li confessem que aquí tot també ha canviat molt per evitar estèrils disputes de gènere. El cas és que es vengui algun llibre, encara que sigui un sol dia i grazie mille.
.