Derbi calent en plena guerra Barça-TV3

Si Pasqual Maragall no es treu un as d’última hora de la màniga, tampoc el derbi d’aquest vespre es podrà seguir per TV3. L’expresident de la Generalitat ha estat l’últim mitjancer que ha aparegut en el conflicte que, sense haver-lo provocat estrictament ni l’un ni l'altre, manté enfrontats el FC Barcelona i Televisió de Catalunya.

L’interès és elevat, perquè aprofitant el Barça-Espanyol Maragall vol donar el tret de sortida a una forta campanya de la fundació que ha creat per lluitar contra l’Alzheimer.

Que tots els actes no siguin retransmesos en directe per TV3 seria només prendre la cirereta a la iniciativa, però és una cirereta simbòlicament important. Com a derivada, esclar, seria un bon detall apuntar-se l’empenta final per solucionar el conflicte.
Gairebé totes les patums de Catalunya han mirat de posar el seu gra de sorra per desfer l’embolic.

El curiós del cas és, justament, com han acabat pujant al ring d’aquest conflicte dues de les institucions més importants del país, el Barça i TVC, quan en l’origen de la baralla l’eix no era Barcelona-Sant Joan Despí sinó Barcelona-Madrid. Es miri com es miri.

Efectivament, el primer enfrontament, nuclear, va col·locar sobre la lona Sogecable i MediaPro en una nova batalla de la famosa guerra del futbol. Les primeres patacades eren del tot madrilenyes: Sogecable versus Telefónica, Canal Satélite Digital versus Vía Digital.
La guerra del futbol és viva encara, però es manté perduda en el laberint dels tribunals. Ras i curt, Sogecable ha disfrutat del monopoli del futbol de pagament els últims anys, a través d’Audiovisual Sport (80% de Sogecable i 20% de TVC), fins que MediaPro ha entrat en acció: l’empresa catalana té comprats els drets televisius de la Lliga de Futbol Professional a partir de la temporada 2009-2010, fet que comporta que el monopoli canviï de mans i passi de Madrid a Barcelona.

La solució que va idear Sogecable (grup Prisa) l’any passat és, a través de la justícia, lluitar contra la seva pròpia posició actual per trencar la monopolització del futbol de pagament; així, quan MediaPro exerceixi els drets, els haurà de compartir.

Al cantó contrari, MediaPro lluita perquè es mantingui la situació actual, que la perjudica, perquè així en el futur immediat es quedarà el pastís per a ella sola.

Guerra fratricida
Aquesta, d’altra banda, no deixa de ser una guerra teòricament fratricida. Totes dues empreses pivoten al voltant del PSOE –altre cop teòricament–. El matís és que Sogecable ho fa al voltant de l’aparell del partit, i MediaPro, del nucli que envolta José Luis Rodríguez Zapatero. I no és ben bé el mateix. 

Mentre no hi ha resolució judicial, Sogecable ordena a Audiovisual Sport (s’autoordena, de fet) que no cedeixi imatges de partits de Lliga a MediaPro, que té La Sexta. Però MediaPro contraataca i acumula cada cop més contractes individuals de drets televisius de bona part dels equips de la Lliga BBVA.

Entre aquests drets, i des d’aquesta temporada, els del Barça, que fins ara eren de TVC. S’ha de tenir en compte que TVC, tot i que té bona relació amb MediaPro, és també accionista d’Audiovisual Sport (AVS). El conflicte d’interessos genera no pocs embolics.
La situació es manté en un estat de calma tensa fins que arriba el Barça-Madrid de la temporada passada. AVS, que té els drets de la Lliga, pressiona el Barça perquè no deixi entrar TVC al Camp Nou. La televisió catalana encara tenia els drets del club blaugrana i se sabia que cediria el senyal a MediaPro. El Barça no barra el pas a ningú, La Sexta retransmet el partit i Sogecable estripa la baralla: foragita TVC del consell d’administració d’AVS, deixa de pagar al Barça i genera el deute que el club blaugrana reclama ara per via judicial.

Societat feta a mida
I què hi té a veure TVC, en tot això? La televisió pública catalana va entrar en l’accionariat d’AVS –que no és una societat que gestioni drets televisius, sinó una societat creada expressament per gestionar uns drets televisius concrets, els de la Lliga– perquè hi aportava els drets televisius del Barça.

En el pertinent contracte que es va firmar, TVC hi figura com a garant solidària, igual com Sogecable, esclar. És a dir que, si es donés el cas que AVS ja no existís, TVC afrontaria qualsevol pagament obligat, en la part proporcional que li pertoca.

El Barça, lògicament, no ha exigit el pagament dels 29 milions directament a Sogecable perquè no té armes de pressió. A TVC sí que li exigeix que pagui la seva part i forci Sogecable a pagar la que li correspon perquè, simplement, pot impedir-li entrar a les instal·lacions del club i retransmetre els partits de futbol.

Quant a MediaPro, l’empresa que lideren Jaume Roures i Tatxo Benet podria haver-se trobat en el rol actual de TVC. Des que va obtenir els primer drets d’un club de futbol que malda per entrar a AVS.

Substituir TVC
En realitat, MediaPro va firmar l’entrada a Sogecable amb la disposició d’assumir el paper de TVC, que traspassava a MediaPro el seu accionariat i paral·lelament s’assegurava, en una operació dissenyada per Joan Majó, aleshores director general de la CCRTV, unes bones condicions per a la retransmissió dels partits dels blaugranes.

Hi ha un segon aspecte, però. En virtut d’aquesta rocambolesca situació, i amb motiu de la mencionada cessió del senyal del Barça-Madrid de TVC a MediaPro, a la televisió catalana sostenen que el Barça va fer firmar a la productora catalana un document pel qual es feia coresponsable de la garantia solidària de TVC.

Si és així, el Barça tampoc no esgrimirà el document per allò de no mossegar la mà que, ara per ara, li permet posar plat a taula.
Sigui com sigui, TVC tampoc no vol pagar els famosos 21,1 milions més interessos perquè el cas està sub iudice. I no es vol fer hipotèticament responsable d’uns pagaments hipotètics perquè es tracta d’una televisió pública.

Pagar a Sogecable
Les presses a cobrar o a refermar les garanties de cobrament del club blaugrana, que no vol esperar a la sentència judicial, provenen, entre altres coses, d’una sentència judicial d’un altre cas que l’obliga a pagar 57,2 milions d’euros a Sogecable. I perquè a AVS li queden, poc o molt, quatre mesos i mig de vida, teòricament, en tant que la temporada que ve els drets de la Lliga seran de MediaPro. Si no hi ha sentència abans, cobrar podria complicar-se una mica més.

No hi ha un camí del mig? De fet, diverses fonts asseguren que el Barça es conforma actualment amb un document firmat que, al cap i a la fi, digui el mateix que ja diu el contracte amb AVS que subscriuen Sogecable i TVC.

Oliver controla
La diferència, esclar, és que el nou document el tindria el Barça a les seves mans i almenys li resultaria un aval, però la negociació és complicada, sobretot perquè la direcció general del Barça l’ocupa actualment Joan Oliver, que del 2002 al 2004 va ser director de TVC, càrrec que va deixar d’exercir per qüestions polítiques, arran de l’accés del tripartit al govern de la Generalitat. En aquesta situació, la sintonia de les parts negociadores és inversament proporcional al coneixement de causa bidireccional d’Oliver.