L’analògica deixa via lliure

El dia D ha arribat. I també ha arribat l’hora H: aquest migdia, a les dotze, un acte simbòlic que tindrà lloc al centre emissor de Collserola posarà fi a les emissions analògiques de televisió: tots aquells televisors que no hagin estat actualitzats –amb atenció a les antenes i a la incorporació de descodificadors– només serviran per connectar-hi el DVD. I encara gràcies.

Les administracions fa temps que avisen els teleespectadors: la televisió analògica avui passa a la història completament. La televisió, ara, és digital terrestre (TDT) o no és.

Catalunya fa temps que ha començat a digitalitzar-se: la comarca del Maresme, amb la ciutat de Mataró com a referència inobviable, va ser la primera a dir adéu al senyal analògic. Ho va fer en la primera fase de digitalització del país.

En onades successives, bona part del territori s’ha afegit al consum televisiu a través de la TDT.

Amb un cert sentit de l’ordre, les autoritats pertinents han deixat per al final els nuclis poblats de més volum. Per això arriba avui el torn de la ciutat de Barcelona, tot i que no és l’única urbs catalana a apagar-se analògicament: el reemissor de Lleida nord també s’actualitza.

Previsions positives
L’extinció de la televisió analògica no s’està vivint de manera dramàtica. Potser perquè fa temps que se’n parla i perquè des dels mitjans de comunicació s’ha seguit el procés amb fidelitat i voluntat de servei públic, les administracions consideren que el 92 per cent de la població catalana té resolt l’afer de la TDT i apunten que part d’aquest 8 per cent existeix a causa de les característiques orogràfiques del país, que dificulten la facilitat a l’hora de difondre ones electromagnètiques.

Satèl·lits al rescat
Així, la resolució de part de les incidències en la recepció de la TDT vindrà de la mà dels satèl·lits, un recurs tecnològic que fa ploure el senyal televisiu i que les administracions consideren necessari fins al punt de subvencionar parcialment les llars que hagin d’acollir-se al servei d’aquests ginys.

En línies generals, les administracions estan tranquil·les: hi ha la consciència que s’ha fet el que s’havia de fer.
Així les coses, el dia d’avui servirà per indexar la quantitat de persones que faran bona la preocupació que tenien: deien que no és bo deixar-ho tot per a l’últim moment.