Polítics, llibres i Iniesta

Si ahir miraves la Rambla, i qui diu la Rambla diu el passeig de Gràcia o un carrer d'una ciutat qualsevol del país, semblava que et trobaves en la gran festa de la reafirmació catalana en què s'ha convertit Sant Jordi. Després anaves a l'esmorzar que el president de la Generalitat ofereix cada any a membres de la societat civil catalana als jardins del Palau de Pedralbes i t'adonaves que una bona part d'aquesta civil societat perd el pompis per poder veure Mariano Rajoy, tocar-lo i fotografiar-s'hi. Què va venir a fer el líder del PP ahir, dia de Sant Jordi, als jardins de Pedralbes? Va venir a dir que no retirarà el recurs d'anticonstitucionalitat de l'Estatut. Ja ho sabíem. Per reafirmar-se en l'anticonstitucionalitat de l'Estatut que ha votat el Parlament, el Congrés i el poble de Catalunya, societat civil inclosa, i que fa anar de corcoll al govern i a CiU; no calia que vingués a sucar el melindro a la xocolata. Però bé, hi ha gent que li serveix la xocolata i el melindro i li posa el pitet perquè no es taqui la corbata. La xocolata és saltadora i taca molt.

Però no ens distraguem del que és important. Havíem començat parlant de la Rambla, on a les vuit del matí totes les parades de llibres i roses eren obertes, amb els dependents en perfecte estat de revista. A aquella hora el periodista Joan Barril presentava llibre al bar Pinotxo de la Boqueria. Explico a Barril que el més matiner ha estat Carles Duarte, perquè he agafat d'un expositor de l'estació una antologia de la seva poesia, francesilla de Renfe, avui. Barril s'ho pren molt bé, i fins i tot m'agafa i es posa a la butxaca el llibret de Duarte, que ara em vindria molt bé de citar perquè parla de ciutats i natura i avui la ciutat i la natura està esplèndida, després d'una primavera amb tanta pluja. L'esmorzar de Barril és la primera pitança del dia. Per qui no ho sàpiga, explicarem que per Sant Jordi hi ha unes grans fartaneres, esmorzar presidencial de Pedralbes a part. Com que els editors són els únics que aquest dia tenen la feina feta, cada un munta un xeflis: un esmorzar, un dinar, un berenar. Mentrestant, els autors, que semblaria que també han acabat la feina, van de parada en parada signant llibres. Quan se'n cansen o quan és l'hora de dinar, aquests autors corren a avituallar-se als llocs on els editors s'estan tan frescos amb la seva cervesa, la seva copeta de xampany, el seu pica-pica. Jo vaig anar a treure el nas al dinar que oferia Edicions 62 a la terrassa del capdamunt de l'hotel Comtes de Barcelona, i vaig veure entrar molts autors que venien amb la mà balba de tant signar i amb una set i una gana que els alçava. Picaven quatre coses, es prenien un suc o una cosa amb més malícia i desapareixien avall per continuar signant. Com que on hi ha gent hi ha polítics, molts polítics vinguts de l'esmorzar presidencial passen per aquests llocs per fer-se veure i fer-se votar.

De tant en tant, els editors perden la postura escarxofada i s'interessen per les vendes. Les vendes ahir es veu que anaven molt bé, perquè les cares dels editors irradiaven llum. Ells no ho volen reconèixer perquè parlem de cultura, però Iniesta va tenir molt a veure en l'èxit d'ahir. Com que botiguers sempre diuen que quan el Barça guanya les vendes augmenten, si el Barça guanya la vigília de Sant Jordi, com va ser el cas, el nivell de lectura ha d'enfilar-se. El Barça, que val per tot, va ser una manera d'incentivar la lectura.

Al Raval, que és on he anat a escriure aquesta crònica després dels esmorzars i dinars, tot són pakistanesos i peruans venent roses. El calendari festiu i comercial català ha estat adoptat pels immigrants. Ho saben, això, els polítics, que per Sant Jordi vénen a conèixer la realitat de Catalunya en este día maravilloso i només se'ls veu sucant el melindro a Pedralbes?