La nova electrònica catalana

Fa poc menys de dos anys, l'Ins­ti­tut Català de les Indústries Cul­tu­rals va edi­tar el disc Elec­tro­nic music from Cata­lo­nia 07, un reco­pi­la­tori selec­ci­o­nat pel peri­o­dista Javier Blánquez que pre­te­nia ofe­rir una panoràmica de la nova escena electrònica que s'estava coent a Cata­lu­nya des de feia dos anys.

La com­pi­lació va ser­vir per tren­car dos mites que fins ales­ho­res ningú havia pogut con­tra­dir: en pri­mer lloc, la idea que aquí no exis­tia un gruix de nous pro­duc­tors i cre­a­dors amb capa­ci­tat per expor­tar les seves obres més enllà d'un cer­cle local i gene­rar una escena sòlida, ambi­ci­osa i potent; en segon terme, l'acu­sació per­ma­nent de manca de qua­li­tat de les poques pro­pos­tes que acon­se­guien surar.

És cert que abans d'aquest disc simbòlic ja hi havia refe­rents interes­sants en el nos­tre subsòl, amb segells com Regu­lar i Fac­tor City, que gau­dei­xen de dis­tri­bució a Europa gràcies a Kom­pakt, o spa.​RK, aquest últim capi­ta­ne­jat pel sem­pre bri­llant Vicent Fibla, però la pre­gunta que es feia tot­hom era la mateixa: en la terra del Sónar i de l'explosió popu­lar i mediàtica de la cul­tura dels DJ dins l'Estat, com era pos­si­ble que no existís una sòlida escena d'artis­tes que apro­fi­tes­sin aquest rere­fons i tires­sin enda­vant una xarxa de llançaments des­ta­cats?

El molle­rus­senc Marc Mar­ze­nit, músic i pro­duc­tor que ja ha acon­se­guit actuar al Sónar, girar per Sud-amèrica i tre­pit­jar Berlín amb un impo­nent con­cepte del directe, també és el fun­da­dor del segell Para­digma Musik, ara per ara la pla­ta­forma més exci­tant del plan­ter electrònic català. "Des de fa molts anys -diu- a la nos­tra escena els DJ col·lap­sa­ven el mer­cat, però el prin­ci­pal pro­blema era que no sabien pro­duir, només es dedi­ca­ven a mes­clar".

Per sort, asse­gura Mar­ze­nit, "tot això avui dia ha can­viat, crec que podem pre­su­mir d'estar en el millor moment, tot i que per desgràcia també estem en la pit­jor època del mer­cat dis­cogràfic. Real­ment crec que si això hagués pas­sat fa uns anys, quan el mer­cat dis­cogràfic estava en bon moment, pot­ser ara podríem tenir una escena com la de Berlín o Lon­dres".

Pre­ci­sa­ment en aquests temps a la con­tra, Mar­ze­nit ha tin­gut la valen­tia de treure al mer­cat el disc From the deep, un reco­pi­la­tori selec­ci­o­nat per ell mateix que a banda d'ense­nyar-nos una cara més intros­pec­tiva, emo­ci­o­nal i pau­sada del que és habi­tual en el seu catàleg, pot­ser més ori­en­tat al ball, ofe­reix una panoràmica acu­rada i atre­vida del que és la nova for­nada d'artis­tes electrònics cata­lans i esta­tals. "En un prin­cipi la idea no era publi­car exclu­si­va­ment artis­tes naci­o­nals; vam rebre maque­tes de gent de tot el món, però casu­al­ment el que més em va agra­dar van ser pro­pos­tes d'aquí i de la resta de l'Estat. És una manera de recal­car que tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya tenim una nova escena de música electrònica molt interes­sant", con­clou.

Els noms de Sis­tema, amb experiència a Fac­tor City i ara amb nou pro­jecte com­par­tit amb Marc Piñol, els espe­rançadors Umbral; Henry Saiz, pro­duc­tor madri­leny esta­blert a Bar­ce­lona; Imtech, sub­til i pro­me­te­dora ini­ci­a­tiva de Joa­quim Sabaté; Sendo, alter ego de Dosem, gironí en bona forma que tot just acaba de fit­xar pel pres­tigiós i potent segell xinès Sino; o bRUNA, entre d'altres, posen el llistó de la repre­sen­tació cata­lana molt alt i con­fir­men un cert estat d'eclosió i febre cre­a­tiva que no volem que s'esgoti ni perdi pis­to­nada.

bRUNA
El bar­ce­loní Car­les Gua­jardo s'amaga sota el pro­jecte bRUNA, i després de Mar­ze­nit i Dosem és el ter­cer refe­rent que con­cen­tra més mira­des i expec­ta­ti­ves dels afi­ci­o­nats, en el seu cas dedi­cat a un con­cepte orgànic, melòdic i evo­ca­dor del gènere que bar­reja referències de segells emblemàtics com Reph­lex, Warp, Skam i Bor­der Com­mu­nity. "Suposo que en el fons no som més que un cúmul de petits casos pun­tu­als que, coses del destí, ens hem anat tro­bant per aquí i per allà com­par­tint pas­si­ons i que, al final, ens hem aca­bat fent amics. No deixa de ser un procés natu­ral. Si d'això se'n pot dir escena...".

Segons Gua­jardo, que aquesta pri­ma­vera publi­carà el seu pri­mer àlbum a spa.​RK, aquesta efer­vescència "té un munt de pos­si­bles expli­ca­ci­ons: des de la demo­cra­tit­zació de les eines de pro­ducció musi­cal, fins a la nor­ma­lit­zació del con­sum de música electrònica entre la gent jove i no tan jove, pas­sant per fenòmens com inter­net, els P2P o les xar­xes soci­als d'inter­net, que han con­tribuït de manera enorme a la difusió inter­na­ci­o­nal del que passa aquí".

Sigui com sigui, les coses han can­viat. No és un acci­dent ni tres per­so­nat­ges a l'atzar que van per lliure. I és que als noms ja esmen­tats s'hi han de sumar els de gent com D.A.R.Y.L., en soli­tari o amb The Reques­ters, EEDL, Older i Mono­ce­ros, per citar-ne alguns, que aju­da­rien a refer­mar la creença que tot ple­gat, per fi, va de debò. Aquí hi ha talent, senyors.