El Palau Bofarull, en edició de luxe

Josep Bofarull i Gavaldà, un burgès reusenc del segle XVIII, es va enriquir amb el comerç a l'engròs d'aiguardent, vi, oli i gra. Va començar de molt jove i quan encara no tenia els trenta anys va tenir la possibilitat d'ocupar diversos càrrecs i va començar a adquirir propietats a la seva ciutat natal i també a Tarragona i a Constantí. A ell s'atribueix la fundació del Palau Bofarull de Reus, a l'actual carrer Llovera, on encara avui es pot llegir a la inscripció de la façana la data de construcció: l'any 1739. Tant la façana com els interiors de l'edifici van ser dissenyats de manera sumptuosa, especialment el saló noble.

La història de la nissaga dels Bofarull i la construcció d'aquest edifici del centre de Reus s'analitza minuciosament en un llibre, editat per la Diputació de Tarragona, titular de l'immoble des de l'any 1985. Actualment, i després de la restauració de l'edifici, el palau és una seu institucional i cultural de la Diputació de Tarragona, amb espais per a exposicions i altres actes i que també allotja la seu de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus. L'ens intercomarcal ha volgut recollir en una edició de luxe la història exhaustiva d'aquest palau, que transcorre conjuntament amb la de molts altres edificis senyorials bastits a Reus al segle XVIII, com les cases Quer, March, Comas i la Casa de la Perla i el Casal dels Miró, entre altres.

Però bona part del llibre El Palau Bofarull i l'arquitectura reusenca del segle XVIII se centra en el marc històric i social de l'època en què va ser construït el palau del carrer Llovera, així com en la nissaga dels Bofarull, l'activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya a les seves estances, la societat l'Olimp, que es va situar a l'edifici, o el protagonisme del palau a la novel·la Los Porpras, de Ferran de Querol i de Bofarull, entre altres aspectes. El llibre inclou nombroses fotografies històriques del palau i de tots aquests altres edificis, la majoria desapareguts, captades per Lluís Bartrina, Eduard Borràs, Francesc Xavier Cabrero, , Antoni Escolà, Carles Fargas, Pelai Mas, Jaume Muntaner, Estanislau Pedrola, Josep M. Ribas Prous, Joan Rius, Àngel Toldrà i Amadeu Valveny, entre d'altres. I els textos són de l'historiador Pere Anguera (mort el gener passat), l'advocat i historiador Borja de Querol, l'historiador de l'art Francesc M. Quílez, la professora universitària Montserrat Corretger, la historiadora de l'art Manuela Yeste i el doctor en història i publicista Albert Arnavat, el qual també és director editorial de l'obra. Arnavat va dir durant la presentació que el llibre dóna resposta a molts interrogants sobre els orígens, la història, l'arquitectura i la funció que ha tingut el palau al llarg de les diferents èpoques, i també reflecteix el valor que tenien altres edificis reusencs de l'època que van ser ”incomprensiblement enderrocats”.