“Les havaneres són cançó popular amb vida pròpia”

La vida m'hi ha portat. Jo sóc fill de la costa, però des de molt jove m'agradava la muntanya; hi pujava molts cops a buscar bolets i, com que necessitava solitud per compondre, vaig decidir que buscaria una barraca per tocar la guitarra. Quan vaig conèixer la meva dona, la Rosa, que és d'Osor, vam passar una temporada a la Cellera, i finalment vam tenir l'oportunitat de llogar aquesta casa, que abans era coneguda com la Fonda.

Jo diria que hi ha més avantatges. Quan estava a Calella de Palafrugell, vivia en un mas a Ermedàs i ja tenia experiència de com era la vida a pagès; ara que visc a Sant Martí puc assegurar que encara que hem passat moments difícils, com l'hivern del 2003/2004, quan les temperatures van caure molts graus sota zero i la pista que va fins a Amer va quedar glaçada i no podíem baixar a l'escola, sota el cingle he trobat la pau i la serenitat per poder treballar.

Per a mi el mar i la muntanya són dues realitats complementàries, dos mons que han marcat la meva vida i en què he trobat motius d'inspiració. Dels onze discos que he fet, n'hi ha alguns de dedicats a la cançó i als balls mariners, d'altres en què he musicat poetes catalans i alguns en què he recuperat tonades de les Guilleries i el Collsacabra. Fa molts anys que lluito per recuperar la cançó tradicional catalana.

Sobretot en els temps de crisi que ens toca viure. Abans tenia actuacions a l'estiu i a l'hivern, ara em trobo que poca gent es recorda de mi i, si vull viure, he de fer altres feines perquè amb la cançó tradicional no acaben de sortir els comptes.

Era un deute que tenia amb el passat. Fa vint anys, els amics de Palafrugell em deien que fes una versió personal de les havaneres que m'havien acompanyat en les actuacions que he fet a Catalunya, a les Espanyes i a Europa i Amèrica, i que escrivís un llibre que recollís les meves vivències en el món de la cançó de taverna. Va ser així, intentant recordar l'esperit que es vivia a ca la Raquel o a can Batlle, com va néixer el disc 15 havaneres a la guitarra, en el qual interpreto obres com ara Barcarola, Gavina voladora, Llop de mar i A ma mare, que vaig escriure ara que fa un any que es va morir, i el llibre Tot afinant la vella guitarra, que regalaré a tot aquell qui compri el disc.

Crec que el que realment és important és recuperar la cançó popular. Si parlem de finançament, li diré que fins ara amb els diners que feia amb un disc pagava l'edició de l'altre i, en aquest cas, he fet el mateix. Aquest cop, però, m'ha ajudat la gent de Bossa Rècords. Crec que tant les havaneres com la cançó popular tenen vida pròpia, tant en les lletres com en les melodies descobrim les vivències de moltes generacions, l'amor que també es pot trobar en les corrandes de muntanya o les composicions satíriques, que copsen, gràcies a la música, l'ànima d'un poble com ara el català.