Dos músics que tenen àngel

La unió entre Raynald Colom i Marcelo Mercadante és la trobada de dos músics amb àngel. El seu propòsit d'emular dos gegants com Gerry Mulligan i Astor Piazzolla amb aquell Summit que van deixar per a la posteritat el 1974 podria semblar una temeritat propera al desgavell. I com si no en tinguessin prou amb aquest triple mortal, afegeixen la pirueta extra d'unes peces de Thelonious Monk. El que és extraordinari de l'operació és que l'acrobàcia funciona i, per moments, enlluerna. El potencial que suscita aquest Piazolla-Monk crossing's quan tot just acaba de sortir de l'ou és dels que aixequen l'ànim i motiven l'entusiasme.

Colom, en paral·lel a aquest projecte, acaba de fornir una big band (The Refugees) que, sense necessitat de comparar, rememora l'esperit de la Brass Fantasy de Lester Bowie. I Mercadante és un mestre del bandoneó des del seu registre natural del tango, però alhora també encaixat en altres ordres com el flamenc i el jazz. Tots dos estableixen una parella fora de sèrie sense por a enfrontar-se a tota mena de reptes. També cal tenir en compte la vàlua de la secció rítmica: Eduardo Tancredi (piano), Deejay Foster (contrabaix) i Roger Blavia (bateria).

El primer tram del concert va ser un tast de peces extretes del disc Summit (Reunión cumbre), una primera mostra de Monk (Real Corners) i l'empremta de Mercadante (Lluvia de verano). A la segona part, el plat fort va estar servit per una suite amb diverses peces de Monk (com ara Like blue i Ask me now) amb interludis hip-hop i dues noves revisions del duet Mulligan-Piazzolla (Reminiscencia i Twenty years ago) on l'encaix entre el bandoneó i la trompeta va ser màgic.