Una poma boníssima

Dara­o­mai és una com­pa­nyia d'acrobàcia nas­cuda només fa tres anys, el 2007, i que amb poc temps ha acon­se­guit posi­ci­o­nar-se com una de les for­ma­ci­ons emer­gents del circ català, gràcies a la bona tècnica dels exer­ci­cis de mà a mà d'Agnès Fus­ta­gue­ras i Martí Soler (for­mats durant tres anys a l'escola de circ fran­cesa Fra­te­llini), així com a la cre­a­ti­vi­tat dels seus números, amb un estil molt més pro­per al nou circ con­tem­po­rani que a les estre­lles i les plo­mes de com­pa­nyies acrobàtiques cata­la­nes amb més recor­re­gut com Els Gin­gers o els Two Play. Aquesta set­mana han actuat a Sant Joan Despí, en el marc del cicle Cul­tura en Gira. Amb 28 anys, Agnès Fus­ta­gue­ras, l'àgil de la com­pa­nyia, va mos­trar aquell escàs do de saber estar a la pista en qual­se­vol cir­cumstància, i va exhi­bir les seves qua­li­tats físiques rea­lit­zant bri­llants mor­tals, ori­gi­nals movi­ments i un enèrgic número en soli­tari que va incloure exqui­sits flic-flacs i una sèrie de figu­res acrobàtiques de terra. L'espec­ta­cle, pre­sen­tat al Foment Artístic davant d'un públic fami­liar, és d'alt vol­tatge, intens i pràcti­ca­ment no hi ha des­cans per a Joan Català –que va fer de con­tra­punt humorístic tot i actuar lesi­o­nat– ni per a Fus­ta­gue­ras i Soler, els quals exe­cu­ten les acrobàcies i els equi­li­bris men­tre inten­ten fer mos­se­ga­des a aque­lles pomes que els faran can­viar d'estat d'ànim i fer un gir de 180 graus a un espec­ta­cle que comença de manera intros­pec­tiva i acaba com una festa i en què cal res­sal­tar l'encert de la música ori­gi­nal de David Sou­bies. Dara­o­mai, que va fer el 2008 una breu tem­po­rada al Circ Cric i ha actuat a Tàrrega i Tra­pezi, és una com­pa­nyia encara poc cone­guda. Segur que donarà mol­tes tar­des de glòria.