Les imatges del gueto estaborneixen

Amb la pel·lícula A film unifished, obra de la jove realitzadora israeliana Yael Hersonski, es va inaugurar dimecres a la nit al Teatre Bartrina la cinquena edició del Memorimage, el festival de pel·lícules amb imatges d'arxiu que acabarà aquest dissabte. Un acte que va omplir una platea que va emmudir al final de la projecció estabornida per un documental que recupera una pel·lícula inacabada que els nazis van gravar al gueto de Varsòvia la primavera del 1942, dos anys i mig després del seu establiment i només tres mesos abans que els nazis el buidessin per enviar més de 300.000 jueus al camp d'extermini de Treblinka. El film es va realitzar manipulant i falsejant l'execrable vida a què el nazisme havia condemnat els habitants del gueto amb la finalitat d'excitar, encara més, l'antisemitisme. Aquesta pel·lícula inacabada es va perdre i es va recuperar anys després de finalitzada la guerra. I, paradoxes de la vida, amb les seves imatges s'il·lustraven treballs sobre els horrors del nazisme. Hersonski ha realitzat una feina d'arqueòloga i ha tornat a situar la pel·lícula en el seu context amb la inclusió de testimonis dels supervivents (canalla que va viure al gueto) de l'Holocaust. Una molt bona pel·lícula potser no del tot adequada per inaugurar el festival. Si no, cal preguntar-se per què al final de la projecció, i mentre sortien els crèdits, mitja platea va abandonar a les fosques el teatre fent un terrabastall semblant al que faria una manada furiosa d'elefants. Neguit per anar a veure el partit del Barça? Per anar a sopar? Per respirar aire pur i desempallegar-se de les imatges del gueto? En tot cas, una actitud no gaire cortesa per a l'autora de la pel·lícula, que va respondre molt amablement les preguntes dels espectadors que ens vam quedar.