Realisme grotesc i ‘punk'

The Tiger Lillies és un grup musi­cal pin­to­resc que con­ci­lia la car­rera musi­cal amb l'escènica. De fet, l'escena els ajuda a donar cos al seu uni­vers per­vers, amb unes lle­tres del mateix can­tant, Martyn Jac­ques, que evoca imat­ges sur­re­a­lis­tes, tot i que pretén retra­tar sense voler ser política­ment cor­recte la rea­li­tat de la soci­e­tat actual. És una rea­li­tat gro­tesca amb unes lle­tres que tenen molt de punk, comen­ten.

Els músics (a més del can­tant, són Adrian Huge en les per­cus­si­ons, i Adrian Stout, en una vari­e­tat musi­cal que va de la serra al con­tra­baix) il·lus­tren un món que se cen­tra en el pas­sat i no vol ama­gar res. En aquest sen­tit, els sem­bla ade­quat que a l'escena hi hagi dos nans inter­pre­tant-se a si matei­xos: “Pre­fe­rim ense­nyar-los que no pas que s'ama­guin als hos­pi­tals”. Martyn Jac­ques apunta que The Tiger Lillies vol­dria pre­sen­tar per­so­nat­ges més extrems però que, cons­ci­ents del que podria ser un rebuig del públic, pre­fe­rei­xen mos­trar uns per­so­nat­ges que no siguin repul­sius per a l'espec­ta­dor. Jac­ques con­fessa que sem­pre ha tin­gut una atracció pels per­so­nat­ges fre­aks, “els que viuen al marge de la soci­e­tat”. Tot i que ara sigui moda mos­trar éssers trets de les caba­nes de fira de prin­cipi del segle XX, Jac­ques apunta que fa dues dècades que els plasma en les seves cançons. De fet, és en la lle­tra que s'expo­sen els majors “mons­tres”, comenta Adrian Stout. Els seus espec­ta­cles, reco­neix Jac­ques, tenen més èxit de públic als països que no domi­nen l'anglès: la vis­to­si­tat és més ama­ble que l'amar­gor de les lle­tres. Seran només dis­sabte (21 h) al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, on se sobre­ti­tu­la­ran les lle­tres. Ja no que­den entra­des per assis­tir a l'espec­ta­cle.