Mirador
La tristor del comiat a la conselleria
Ara fa una setmana que a la llotja professional de la fira Mediterrània de Manresa vaig coincidir amb el conseller Tresserras. I em va sobtar la seva sinceritat quan, després d'interessar-me per com portava aquests últims dies de legislatura, em va respondre que ell ja poca cosa podia dir. És cert, ell i el seu equip tenen els dies comptats i ja pensen en l'imminent retorn als seus llocs de feina originals.
Ha començat la campanya electoral i al departament ja està tot tancat i beneït. El conseller no és l'únic càrrec de confiança que desprèn una certa tristor, com si et diguessin que ja han fet la feina, la que han pogut i la que els han permès, i que ara toca veure com cauen els fulls del calendari fins que les urnes dictaminin el futur polític per als pròxims quatre anys (o el temps que sigui, que mai no se sap).
La sensació globalitzada d'aquest desencís de recta final és el fruit d'una tasca en què els responsables saben que no han comptat amb el temps necessari per dur-la a terme. Comenten que els falten dos anys per enllestir tot allò que van iniciar després de posar en ordre les idees i de canviar les dinàmiques que van heretar dels seus predecessors. Tot canvi personal comporta aquesta anàlisi de consciència, especialment quan el temps no deixa marge a seguir funcionant al ritme de creuer estipulat durant l'etapa de govern.
Mentre, a Palau, els rumors circulen pels corredors com fantasmes de llençols blancs. Ara diuen que en el cas que guanyi CiU qui ocuparà la butaca de la conselleria serà Xavier Solà, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic i l'home que ha impulsat el teatre Atlàntida de la capital osonenca. Falta poc per sortir de dubtes.