La història d'un campanar singular

El de Xerta no és un campanar convencional. Deu ser l'únic de Catalunya en què des del terrat treuen el cap, ferotges i vigilants, les efígies de quatre gossos de pedra: Lucero, Marino, Turco i Leal. Al poble els anomenen els vigilants i cadascun mira cap a un punt cardinal. Just enguany, concretament el dimecres 10 de novembre passat, es van complir els cent anys de la inauguració de la reconstrucció d'aquest campanar. L'original era del segle XVI i es va construir abans d'ampliar-se l'església parroquial (1580-1690). El 1909, per iniciativa del rector de la parròquia i alguns xertolins, es van iniciar les gestions per reconstruir l'antiga torre. L'obra va consistir a enderrocar la part més deteriorada de l'antic campanar i repujar-lo uns metres més d'altura seguint un estil neoromànic.

Ahir, coincidint amb les festes majors de Xerta en honor a Sant Martí, es va celebrar aquella efemèride, molt present encara en la memòria col·lectiva dels xertolins, segons diu el regidor de Cultura, Roger Avinyó. Concretament, es va descobrir una placa commemorativa, i es va fer una cercavila amb la banda de Paüls acompanyada pels gegants del poble, Martí i Assumpció. A més, durant part del matí i de la tarda es van poder fer visites reduïdes al campanar.