Mor Benet Espuny, el pintor de la llum i dels paisatges

Les Terres de l'Ebre i Tortosa s'han quedat sense un dels seus pintors amb més reconeixements: Josep Benet Espuny, que va morir diumenge i va ser incinerat ahir a Amposta. Reconegut internacionalment pel seu virtuosisme, va abandonar els pinzells el 1993 per motius de salut, però just aquest estiu, amb motiu del seu norantè aniversari, el Departament de Cultura li va organitzar una exposició d'homenatge: Benet Espuny: l'artista des de l'ànima. Una mostra que, sense l'afany de ser una retrospectiva, va aconseguir donar una visió global de la trajectòria artística d'un pintor viatger, que enyorava més els viatges que els pinzells. “He viatjat per trobar nous paisatges i pintar-los”, va dir en una entrevista a El Punt, en la qual també es mostrava crític amb l'art contemporani: “L'art modern no m'agrada perquè és un art decorativista que no té sentiments humans”, afirmava. I és que Espuny, tot i ser un pintor del segle XX, es va mantenir sempre fidel a l'art figuratiu i va explotar sobretot el paisatge. Va ser un pintor molt prolífic i va pintar paisatges geogràficament tan allunyats com Nova York, Roma, o Islàndia, sense oblidar la seua Tortosa natal, on hi va tornar el 1971, després d'una llarga estada a Veneçuela, o les llums del Delta de l'Ebre.

L'han definit com un virtuós de la tècnica, tant de la pintura, que destaca pel joc de llums que ha sabut reflectir, com del dibuix, impecable, i del gravat, minuciós. La seua vida d'artista nòmada va començar el 1946, quan va guanyar la Pensió del Paular, i després va venir , el 1949, el gran premi de Paisatge, que li va permetre viure quatre anys a la Reial Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma. També va ser soci honorari de la Hispanic Society of America, de Nova York.