Sobre el Vallenc de l'Any

Muri­llo ha fet un tre­ball impres­si­o­nant, extra­or­di­nari, rigorós, extens, deta­llat, ha anat a les fonts d'ori­gen, ha visi­tat els arxius de referència per conèixer amb exac­ti­tud els detalls de la bata­lla, el perquè de cada movi­ment de tro­pes, els motius pels quals geogràfica­ment l'enfron­ta­ment es va cele­brar entre el terme de Valls i Alco­ver. I una vegada reco­llida tota la infor­mació i estar ben assa­ben­tat de totes les dades ha vol­gut com­par­tir-ho amb els vallencs, amb els seus con­vi­la­tans, i no única­ment amb la redacció del lli­bre, sinó també fent-ne divul­gació de tot el que ell havia reco­llit. Les expli­ca­ci­ons in situ al lloc de la bata­lla, de les quals va fer diver­ses ses­si­ons, van ser una acti­vi­tat didàctica interes­santíssima. Fran­cesc Muri­llo s'apas­si­o­nava en les seves expli­ca­ci­ons, gau­dia, les vivia i dis­fru­tava veient l'interès dels vallencs pel que ell deta­llava. I és que mal­grat haver obtin­gut una beca per estu­diar la bata­lla del Pont de Goi, un tre­ball com el que ha rea­lit­zat l'his­to­ri­a­dor vallenc no es pot dur a terme si l'autor no hi dedica inten­sa­ment el seu esforç i s'oblida dels diners obtin­guts per la beca. Si Muri­llo ha comp­tat les hores que ha inver­tit i ha fet la divisió amb els diners obtin­guts segur que com­pro­varà que econòmica­ment par­lant la inves­ti­gació ha estat ruïnosa per a ell. Però estic segur que ara això li importa poc, que ell ha estu­diat la bata­lla del Pont de Goi perquè estava con­vençut que ho havia de fer i perquè com diu ell en l'entre­vista de la set­mana pas­sada a El Pati té com a lema per­so­nal «fer les coses ben fetes, encara que siguin insig­ni­fi­cants», tot i que aquest tre­ball d'insig­ni­fi­cant no en tenia res.

I no ho podia fer d'una altra manera, perquè a més de l'interès històric en el seu tre­ball s'hi res­pira l'amor cap a la seva ciu­tat, cap a Valls, cap a la seva història, cap als seus vila­tans, els seus car­rers, les seves pla­ces, el seu mala­gua­nyat patri­moni, cap als ves­ti­gis que en que­den. És també per això que el guardó em sem­bla just, encer­tat, ade­quat, perquè la feina de Muri­llo en pro de la ciu­tat no és única­ment pel que ha fet per recu­pe­rar la història de la bata­lla del Pont de Goi, sinó que ja fa temps, anys, que es dedica a inves­ti­gar aspec­tes de la nos­tra història i que té una espe­cial sen­si­bi­li­tat per expli­car i recor­dar una vegada i una altra el que queda del nos­tre patri­moni i per mos­trar la seva dis­con­for­mi­tat quan no s'ha tin­gut en compte amb alguna actu­ació el valor patri­mo­nial. Per això també va anar al davant de la mobi­lit­zació al car­rer en defensa del barri vell. Perquè per damunt de tot, per Muri­llo el pri­mer és la seva ciu­tat, la nos­tra, el patri­moni i la història. Reconèixer el seu tre­ball, la seva dedi­cació amb el títol de Vallenc de l'Any és agrair-li tot el tre­ball desen­vo­lu­pat i és ani­mar-lo a no parar, a no ces­sar en les seves inves­ti­ga­ci­ons. És dir-li gràcies, estem amb tu, però no paris, segueix, el nos­tre patri­moni, la nos­tra ciu­tat neces­sita el teu tre­ball.