Cultura

Un mag dels mots

Màrius Serra presenta ‘Verbàlia 2.0', en què actualitza i amplia l'assaig sobre jocs de paraules i enginy verbal que va publicar fa deu anys

L'autor defensa el component lúdic del llenguatge com a “base de la creativitat”

Ben­vin­guts de nou, verbívors, a l'uni­vers de la ludo­lingüística, al país de l'enginy ver­bal que fa deu anys Màrius Serra va bate­jar com a Verbàlia. En aquest “estat men­tal”, com ell el defi­neix, el lec­tor hi tro­barà tot allò que té a veure amb els jocs de parau­les, amb defi­ni­ci­ons, exem­ples, història i mira­des a dife­rents llengües (català, espa­nyol, anglès, italià i francès). Verbàlia 2.0 (Empúries) és “un GPS nou per cir­cu­lar pel mateix país dels verbívors que es va cons­ti­tuir l'any 2000, cor­re­git, aug­men­tat i actu­a­lit­zat”, asse­nyala l'escrip­tor. Un dels objec­tius del volum (de més de 600 pla­nes) és inven­ta­riar els jocs de parau­les cone­guts. Així, Serra ofe­reix un assaig ini­cial sobre l'enginy ver­bal, i una anto­lo­gia en què deta­lla –començant per l'ine­vi­ta­ble ana­grama– figu­res com ara el bifront, el palíndrom, el con­tra­pet, l'acròstic, el ses­qui­pe­da­lisme, etc. N'hi ha un de nou res­pecte a la pri­mera obra, l'home­o­telèuton, terme refe­rit a un text amb molts ele­ments amb ter­mi­nació repe­tida, com ara: “Quina esgar­ri­fança començar la dansa sense con­fiança...”. Serra cal­cula que hi ha unes 150 pla­nes total­ment noves, i capítols sen­cers fets de cap i de nou, com el dedi­cat als mots encre­uats. Entre altres coses, hi subrat­lla que els mots encre­uats més antics publi­cats a l'Estat espa­nyol van ser en català, el 25 de juliol del 1925, al suple­ment infan­til Viro­let de la revista En Patu­fet. Com fa deu anys, Serra pro­posa ara un nou enigma als lec­tors, que hau­ran de tro­bar tres ver­sos a par­tir de vint bit­llets. “És l'enigma més difícil que he fet mai!”, afirma.

“M'agrada pre­sen­tar-me com a inci­ta­dor”, con­fessa l'autor en referència al seu con­vit a jugar amb el llen­guatge. L'era digi­tal li ha faci­li­tat un feed­back més horit­zon­tal amb els lec­tors i afi­ci­o­nats, les apor­ta­ci­ons dels quals s'incor­po­ren en aquest lli­bre. L'any 1989 Serra va publi­car el seu pri­mer arti­cle set­ma­nal d'enigmística al suple­ment cul­tu­ral de l'Avui, on encara col·labora, i manté con­tacte diari amb el lec­tor tant al por­tal ver­ba­lia.com com en els mots encre­uats de La Van­guar­dia. En aquest lli­bre, l'escrip­tor rei­vin­dica el joc ver­bal com a “base de la cre­a­ti­vi­tat”, mal­grat que sovint aquest com­po­nent lúdic cau en el descrèdit, i per això pro­posa exem­ples que tant pro­ve­nen “d'una con­versa de bar, de la publi­ci­tat tele­vi­siva o de la poe­sia bar­roca”. I defensa la vali­desa del català en els jocs ver­bals. “No té dèficits, però sí que hi va haver mol­tes pre­ven­ci­ons durant el segle XX per raons òbvies. No és una llen­gua eixuta i té un joc homofònic molt ric, més que el cas­tellà”.

I també el joc de taula

La publi­cació del volum coin­ci­deix amb l'apa­rició d'una capsa amb una cin­quan­tena de jocs d'enginy ver­bal que Serra ha creat amb Oriol Comas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.